En xavi es un fotògraf amb molta creativitat. Les fotografies que podem visualitzar el el seu blog Captures, ens donent moviment, aire nou, color, creació, en definitiva experimentació, que ens obliga a quedar-nos fixes davant la fotografia per disfrutar-la.
M'agrada la foto de les formigues i el seu missatge. Les de Can Burriach, de nit i en moviment son especialment molt originals.
M'agradat descobrir el teu bloc Xavi. Felicitats
http://xavipalu.blogspot.com
Captures, el blog d'un fotògraf creatiu
Fotògrafs per la pau
Amigues amics
Volem presentar-vos el Projecte Pomes Solidaries.
Aquest cop volem que gràcies a la generositat de les comarques de Girona poder portar a terme un projecte a Gulu Uganda ( Àfrica ).
Per aquest projecte tindrem el suport de la Diputació de Girona des de l’àrea de Cooperació i axis mateix comptem amb el inestimable suport de la Unió de Pagesos , i també amb l’ajuda de l’ Indicació Geogràfica protegida (IGP) que sota el segell de “Poma de Girona” ens ajudaran a portar a terme el projecte de “Pomes Solidàries” .
També i per tal de conscienciar la població contem amb el suport del Consell Comarcal del Gironès que ens farà donació de 20.000 bosses biodegradables per tal de poc a poc anar retirant de les nostres viles i ciutats les bosses de plàstic .
I no cal dir que sense la generositat del Ajuntament de Girona amb la cessió de l’espai públic durant 5 dies, això mai seria possible.
“ POMES SOLIDARIES ”
La poma solidaria pretén diversos objectius, per el principal d’ells seria aconseguir la financiació necessària per portar a terme un micró projecte a Uganda .
El projecte pretén proporcionar el cicle d’educació infantil, amb un nivell de qualitat acceptable, i una adequada alimentació dels nens en situació de vulnerabilitat de barris de les afores de Gulu (Uganda) la escola que es beneficiaria de aquet projecte serà la escola de infantil “Watoto Wazuri” (en suahili, “nens bons” o “nens bonics”).
L’escola acull uns 200 nens i solament alguns d’ells es poden pagar l’educació i la alimentació .
El projecte el situem en un pressupost en torn els 12.000 € nets , per una durada de un any .
Al llarg d’aquest any amb aquest pressupost ajudaríem a que els nens de l’escola rebessin alimentació diària, un àpat al dia i axis mateix també assegurarem la seva educació bàsica i digne .
Fotògrafs per la Pau posarà a la venda 20.000 kg de pomes que gràcies a la intervenció de la Unió de Pagesos , i també amb la ajuda de la Indicació Geogràfica protegida (IGP) que sota el segell de “Poma de Girona” ens proporciona las pomes al
preu mes just possible, i axó fera que puguem tenir uns beneficis que ens permetin començar el projecte.
Vendrem el Kg de poma a preu de mercat 1 € dons no volem en cap moment perjudicar a ningú i a més em de tenir en compte que el que volem fer es obtenir el màxim de beneficis possibles per assegurar el projecte de Gulu durant un any .
Els beneficis de la venta de las pomes seran per el projecte de l’Escola Infantil “Watoto Wazuri” de Gulu.
També al mateix temps farem una crida a la població per tal de que el mateix temps que col·laboren amb la campanya de Fotògrafs per la Pau , facin una aportació en forma de pomes per el Banc dels Aliments de Girona .
A tal fi a la mateixa parada on vendrem les pomes tindrem unes caixes on la gent que vulgui i que compri pomes solidaries també les podrà deixar per el Banc dels Aliments.
La parada de les Pomes Solidaries estarà muntada a la baixada del pont de pedra cantonada carrer Nou – Santa Clara.
La duració de la venta de les pomes serà des de el dia 8 de octubre fins el 12 a la nit. La parada estarà oberta les 24 hores del dia i no marxarem del lloc fins que es vengui el últim kg de pomes.
La segona part del projecte serà gràcies a la donació que farà per el projecte la Diputació de Girona .
Per últim, una petició molt especial: reenvieu aquest missatge fins el impossible doncs només axis el projecte serà una realitat , solsamènt amb la vostra ajuda els nens de Gulu podran continuar menjant i reben educació i amb la vostra ajuda el seus somriures seran possibles.
Miquel Ruiz - President de Fotògrafs per la Pau
La consulta d'Arenys
Vaig estar a Arenys de Munt, amb una balconada d’un 4 art pis enfront
He llegit gairebé tota la premsa que es publica a Catalunya, i sens dubte el detall, la precisió, l’objectivitat i les dades els publica L’Avui en un article de Iu Forn, de qui reprodueixo el seu article.
Iu Forn
"En vaig comptar 72"
RIDÍCUL · S'havia anunciat un gran desplegament de falangistes, però només arriben un autocar i un microbús ENSURT · L'anècdota la posa un manifestant que cau a tocar d'un pipican TENSIÓ · Els independentistes ofeguen la concentració dels ultres amb crits i insults i els Mossos controlen l'escenari
Ahir ho vaig veure claríssim: l'independentisme pot ser negoci. Després de veure el munt de gent que va anar a Arenys de Munt a passar-hi el dia, és clar que cal organitzar anualment, i de forma itinerant, una barreja entre allò de les fires medievals on la gent només hi va a halar, allò altre de la Capital de la Cultura i
Es tractaria de crear el dia Independència, amb un tiquet que donaria dret a 1) un tast de productes típics de la zona, 2) un record elaborat pels artesans locals, 3) un dinar popular típic, amb el posterior cafè amb gotes, 4) poder votar i 5) un espectacle de crits i insults a falangistes, que va ser el que va fer ahir la majoria de gent entre les 12 del migdia i 2/4 de 3... això sí, a uns quants metres dels falangistes i amb uns quants mossos pel mig. El problema és que la minsa representació ultra fa preveure que per la nostra fira haurem de llogar figurants. Això sí, el xou seria absolutament fidel al d'ahir.
A la plaça on havien d'actuar, un cordó policial només hi permet l'accés a la premsa acreditada. A la banda de mar, edifici de 4 plantes amb els balcons del 3r i el 4t plens de gom a gom de gent amb ganes de gresca i el 2n amb els amos amagats darrere la cortina del menjador (el 1r eren unes oficines). A
Expectació, ja són aquí els mil falangistes anunciats!!!... i van i apareixen un autocar i un microbús. Baixen i criden consignes en direcció a un grup de gent que els increpa des d'un turonet de la zona muntanya. Un falangista fa la intenció com d'acostar-se a la tanca de l'escola amb tan mala fortuna que darrere del que ell creu que és només una bardissa hi ha una gruixuda tanca de fusta. L'hòstia és considerable. I sort que no la traspassa perquè el que hi havia darrera de la tanca era un pipican... i pel que es veia a la sorra, molt sol·licitat. Comença la lectura d'un manifest que, entre la cassolada dels veïns del 3r i el 4t de l'edifici i l'helicòpter dels Mossos és impossible de seguir. Anuncien l'audició de l'himne d'Espanya a través d'un megàfon encastat a l'altaveu d'un mòbil. Un acoblament deixa el terra de la plaça farcit de timpans patriotes. A les 13.19, el del megàfon diu que se'n van i la resta ho celebra cantant el Cara al sol. A les 13.24, els 71 falangistes (que els vaig comptar) pugen a l'autocar. El que en fa 72 es queda a fer declaracions. Li pregunten: "Teniu previst algun acte més?". La cara de l'home és un poema: "No, no. De moment no. Potser per les eleccions anem a Gernika". Que trista és l'agenda dels patriotes, Déu meu. A les 14.25 engega l'autocar i el microbús. S'acaba l'actuació i és hora de dinar.
Iu Forn
El meu País té bandera
bandera
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
senyera
Estendard, guió, etc, especialment que serveix d'ensenya d'una corporació
Gran Enciclopèdia Catalana
REPÚBLICA DOMINICANA “Veure-la per viure-la” de Joan Graner
Benvolguts amics i amigues,
Em plau Convidar-vos a la inauguració de l’Exposició de fotografies
REPÚBLICA DOMINICANA “Veure-la per viure-la” de Joan Graner
Dijous 3 de setembre a 2/4 de 9 a la Biblioteca “La Cooperativa” de Malgrat de mar (c/ Desclapers, 14-18)
Organitzada per l’Associació d’Amics de la República Dominicana
Amb aquest recull fotogràfic volem aconseguir un doble objectiu: Per una banda fer més present la realitat de República Dominicana;
una realitat que ha intentat captar, en Joan Graner, un membre de la nostra entitat. I per altra banda, aconseguir finançament per alguns
dels nostres projectes, ja que aquelles persones que vulguin podran adquirir algunes de les fotografies. El cost serà de 20€.
Durant l’acte la Coral d’adults Contrapunt ens oferirà un petit concert que esperem que sigui del vostre gust.
Us agrairia en féssiu la màxima difusió entre els vostres amics i coneguts i si us és possible, m’agradaria comptar amb la vostre presència.
Mercè Guixot
Srebrenica. El silenci de la memòria
Per Miquel Ruiz, company de "Fotògrafs per la Pau"
Any rere any es repeteixen els mateixos gestos , any rere any el mateix dolor, només el nombre de cadàvers fa que tot plegat sigui diferent això i el temps, un any la calor es insuportable, al següent com vas preparat amb tot el que cal per combatre la canícula de l’estiu , a Srebrenica, Potocari decideix posar-se també de dol i un cel gris i pesat dona pas a una pluja torrencial , aquests petits gestos de la vida son els que fan que cada 11 de Juliol el macabre aniversari del genocidi de Srebrenica sigui diferent, però el que no podrà canviar mai seran el gestos de dolor , desesperació , incomprensió del perquè de tot plegat , per què un genocidi com aquest a les portes del final de la guerra?, perquè els soldats holandesos varen abandonar 25. 000 persones a la seva sort en mans dels Chetniks servis ? , i perquè el món, però sobre tot Europa ho mirava d’esquenes amb una indiferència total , saben que la sort dels homes només era una: morir a mans dels Chetniks ?
Article sencer a: http://perunplatdellenties54.blogspot.com/
Tota una vida per Àfrica
NEVE SHALOM: OASI DE PAU ENMIG D’UN INFERN, es un article de Josep Frigola, missioner a L’Àfrica qui presentarà el seu llibre “Tota una vida per Àfrica”, a tres quarts d’una a l’església de Sant Nicolau.
A Malgrat hem pogut fer el seu seguiment d’articles i reflexions per mitjà del Som-hi, el dia 16 el podrem escoltar en persona.
NEVE SHALOM: OASI DE PAU ENMIG D’UN INFERN
Tothom qui s’interessa pel conflicte entre Palestina i Israel acaba agafant una o altra posició. Potser, en favor o en contra d’un bàndol. Potser, ni per uns ni per altres, demanant, però, a veure qui ho podrà resoldre mai. Gairebé és lògic que després de tanta història carregada d’odi, espasa i pólvora estem temptats d’empènyer l’esperança rostos avall. De tant fer-se estimar aquesta pecadora Terra Santa, jueus, cristians i musulmans s’han precipitat a la seva conquesta amb lluites acarnissades i destruccions massives. Totes i cadascuna de les parts polítiques i religioses han trobat prou força en les seves conviccions per fer destroça de generació en generació. L’hora de dir ja n’hi ha prou, n’estem tips i farts de tanta violència extrema, encara no ha arribat. Sembla com si els seus governants ja fossin un producte d’aquesta violència. Les partisanes potències internacionals, sovint, se’n renten les mans o bé ho espatllen perquè hi aboquen els seus propis interessos econòmics i geopolítics.
Si l’esperança és l’últim que es perd, si encara en queden alguns signes per poder esperar contra tota esperança, els hem de detectar, acollir, acaronar i donar a conèixer. Com cada vegada que he anat a Jerusalem a refer forces humanes i a abastar fruits espirituals, els organitzadors del curs ens varen oferir una visita al poble de Neve Shalom, prop de l’abadia de Latrun, a 30 quilòmetres de Jerusalem. Aquest cop era Dorit qui ens acollia. Una trempada dona jueva que fa més de vint anys que viu allà amb la seva família. Pels anys 80, va ser el fundador d’aquesta comunitat, Bruno Hussar, un dominic jueu convertit, qui ens va rebre i acompanyar. Ell i la seva comunitat ja portaven més de deu anys aferrats a viure a contracorrent, contra tot pronòstic de bon auguri. Unes poques famílies de dos pobles enemistats a mort, membres de tres religions que no es poden flairar, es posaven a viure en comú fins a certa mesura. Viure plegats, ocupant un mateix terreny, bastint l’habitatge adequat per a cada família, portant tots la mainada a la mateixa escola i guanyant-se les garrofes allà on n’hi ha. Això sí, amb criteri encertat, preveuen que els problemes i tensions no desapareixen per art d’encantament; cal que, ben amanit i consentit, es vagin concertant punts i regles de convivència. Per una part, hi ha un comitè permanent de coordinació, per l’altra, una assemblea general té lloc cada quinze dies o tres setmanes. S’ha de garantir el respecte estricte de la identitat sociocultural de cada part vetllant a que hi hagi un equilibri de presència de població de meitat i meitat. El bilingüisme, àrab i hebreu, també és de rigor.
Ja fa 40 anys que funcionen així. Per més poc significatiu que sigui, comparant-ho als 10.000 habitants que hi ha avui dia en aquesta zona entre palestins i israelians, s’ha de constatar que té prou nassos i demostra un valor extraordinari. Malgrat que van amb peus de plom abans d’admetre nous membres, avui hi viuen permanentment 150 persones. Envoltats ben sovint d’un ambient sociopolític infernal, temptats pels propis dimonis de la rebel•lió i venjança, han aconseguit fer-ne un oasi de pau. Una escola de pau forma la seva mainada i la dels pobles veïns que accepten venir-hi. S’hi ha creat un centre d’estudis i de reflexió pels assedegats d’arreu que hi volen participar. No, no és una barreja artificial ni un poti-poti comunitari passatger. Encara menys un intent de fusionar identitat nacional, cultura i religió. És gent ben plantada que resta posicionada sobre els seus valors de sempre però que ja no creu amb el poder i la força bruta per vèncer, opta decididament per un valor suprem i universal: la PAU. Per això agafa el brau per les banyes, intenta desemmascarar el conflicte, tolerar-lo com a fet i viure’l altrament per mirar de capgirar les actituds compulsives. Primer a casa mateix, després amb l’entorn proper i, quan Déu i tots plegats direm, més enllà de les fronteres.
A Neve Shalom no hi ha ni sinagoga ni església ni mesquita. El fundador va fer construir, en un lloc retirat, un habitacle en forma de cúpula sense cap mena de signe o decoració. Se’n diu la Doumia o Shekina. Només s’hi va a assaborir un silenci fecund. S’hi va només amb ganes de convertir-se en instrument de pau, de pacificació.
Josep Frigola – Juliol del 2009
CONCURS ESTACIÓ METEOROLÒGICA
Jordi Pinell a estat finalista del concurs fotogràfic Estació Meteorològica amb la fotografia que publiquem, que esta situada a Masella. Ens comentar l’autor que esta realitzada amb una càmera compacta, però es de una bellesa extraordinària.
D'en Jordi si suméssim els estius que ha passat al nostre poble, gairebé ha estat mitja vida a Malgrat,.
En temps de vacances encara el podem veure passejar i a visitar diferents actes del nostre poble, sobretot exposicions.
El felicitem per el premi i per la fotografia realitzada.
http://blog.barcelonatv.cat/eltempsdelpico
Croma i poètica dels objectes
La exposició Croma i poètica dels objectes,de pintures
de Montse Roig i poemes d’ Anna Hernández,
Es va inaugurar el divendres 5 de juny, a les
8 del vespre, a la sala d’exposicions del Centre Cultural
Calisay.
Aquesta exposició estarà oberta fins al diumenge 28
de juny.
Montse Roig, pintora de Arenys de Munt i l’Anna Hernández de Malgrat, han realitzat un bon treball combinat de l’art dels pinzells i del llapis que escriu els poemes.
A la presentació mentre la Montse ens presentava la seva obra,
l’ Anna ens recitava els seus poemes.
A la vegada varem gaudir del llibre que han publicat amb tots els treball de l’exposició Croma i Poètica dels objectes.
Els desitgem molta sort.
Unes imatges d’aquesta presentació.
Croma i poètica dels objectes
La Regidoria de Cultura d'Arenys de Mar es complau a convidar-vos
a la inauguració de Croma i poètica dels objectes,
pintures de Montse Roig i poemes d’Anna Hernández,
que tindrà lloc el proper divendres 5 de juny, a les
8 del vespre, a la sala d’exposicions del Centre Cultural
Calisay.
Aquesta exposició estarà oberta fins al diumenge 28
de juny.
Arenys de Mar, maig de 2009
a la inauguració de Croma i poètica dels objectes,
pintures de Montse Roig i poemes d’Anna Hernández,
que tindrà lloc el proper divendres 5 de juny, a les
8 del vespre, a la sala d’exposicions del Centre Cultural
Calisay.
Aquesta exposició estarà oberta fins al diumenge 28
de juny.
Arenys de Mar, maig de 2009
Viatge al cor de la Malària
L'amic Miquel Ruiz de Fotògrafs per la Pau, ens ofereix al blog un reportatge que aquest fotògraf va publicar a la revista Presència. Amb en Miquel ens vàrem conèixer amb actes de solidaritat per la guerra de Bòsnia, on ell va arriscar molt per salvar persones i reunir famílies.
Entre moltes més activitats fotogràfiques i solidaries que en Miquel a treballat aquest anys, ara ens presenta un viatge a Libèria, al cor de la malària.
Si algú esta interessat a poder llegir el reportatge de Presencia li puc passa els PDFS perquè cels poguí imprimir i llegir el tema ( podeu contactar amb )miquelruizaviles@gmail.com
Contacte amb nosaltres
fotografsperlapau@hotmail.com
Contacte amb nosaltres
fotografsperlapau@hotmail.com
Els Premis del PixelJazz Terrassa
Els Premis del PixelJazz Terrassa
El Pícnic•Jazz va realitzar enguany l’onzena edició. Jazz i lleure al Parc Vallparadís en la proposta més popular i multitudinària del Festival. Dins d’ aquesta festa musical al aire lliure, va tenir lloc també la cuarta edició del Concurs Fotogràfic “Pixel Jazz”, organitzat conjuntament pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC i el mateix Festival de JazzTerrassa.
Varen participar al voltant de 800 aficionats a la fotografia que amb les seves imatges varen descriure l’ aspecte més lúdic i original de la activitat més popular del Festival. El Jurat format per professionals del CITM/UPC i del Festival Jazz Terrassa varen seleccionar a les tres millors fotografies:
1er Premi: Vicens Tomàs
2on Premi: Arantxa Cejudo
3er Premi: Robinson Ferrufuno
Las tres fotografies guanyadores es podran veure des de la pàgina web del JazzTerrasa, www.jazzterrassa.org i des de la web del Centre de la Imatge i la Tecnologia de la UPC, www.citm.upc.edu.
Terrassa, a 7 de maig de 2009
Tortell Poltrona, 35 anys fent de pallasso
El Circ Cric ha obert temporada amb nou espectacle al peu del Montseny, i a la vegada el dia 1 de maig Tortell Poltrona va celebrar els 35 anys que fa de pallaso, i ho va fer particip amb tots els qui omplien la carpa del circ.
Moltes felicitats i per molts anys a tu i tot els teu equip i gràcies per fer-nos riure.
JAZZ & SWING amb la Barcelona Jazz Orquestra
JAZZ & SWING amb la Barcelona Jazz Orquestra. Convidat de luxe: Scott Robinson
Aprofitant la seva estada a Barcelona, Scott Robinson va actuar amb la Barcelona Jazz orquestra a la Sala Apolo de Barcelona.
Scott Robinson és un dels multi instrumentistes més versàtils de l'actualitat. Ha tocat el saxo tenor amb l'orquestra de Buck Clayton, la trompeta amb el quintet de Lionel Hampton, el clarinet amb Paquito de Rivera, el saxo baix amb la New York City Opera. interpretant qualsevol estil de musica imaginable, i tocant instruments inhabituals com el theremin o l'oficleid. Ha treballat en nombroses ocasions interpretant musica de cinema, a la radio, a la televisió, i la seva discografia inclou gairebé 200 títols.
Com a instrumentista i com a líder, ha rebut nombrosos premis i honors, i ha rebut diversos premis Grammy.
És un músic respectat a tots els camps jazzístics, des de el tradicional fins a l'avantguarda, coneix les arrels, i alhora és un aventurer arriscat. Això l'ha portat a actuar a escenaris de tot el mon.
Aprofitant la seva estada a Barcelona, on enregistrarà un nou disc amb el quartet de Joan Chamorro, actuarà amb la Barcelona Jazz Orquestra a la Sala Apolo, interpretant amb el saxo baríton grans clàssics del Jazz.
28 Festival Jazz Terrassa
Pedro Ruy Blas i el trio de Francesc Capella
Producció exclusiva del Festival amb el crooner Pedro Ruy Blas i el trio de Francesc Capella.
Ruy Blas és un dels pocs representants del jazz vocal masculí a tot l’Estat, originari de l’escena jazzística de Madrid.
Domina molt bé l’scat, improvisació vocal generalment amb paraules i síl.labes sense sentit que converteixen la veu en un instrument més.
Ruy Blas canta amb sobrietat i de manera senzilla.
En la seva estrena al Festival ve amb un projecte pràcticament fet a mida, acompanyat d’una formació molt jazzística, liderada pel pianista Francesc Capella, qui s’encarrega també de la direcció musical."Jazz Terrassa"
http://www.jazzterrassa.org/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
