No només fotografies: Presentació de Criatures d'un altre planeta

Exposicions fotogràfiques

“Dones d’aigua” de Tomàs Abella

L’exposició “Dones d’aigua” de Tomàs Abella és recorregut visual per la vida diària de les dones de l’Àfrica subsahariana i la seva relació amb l’aigua. Per a visualitzar aquesta realitat, la narració també explora diversos projectes d’Intermón Oxfam amb dones de Burkina Faso, Txad, Etiòpia i Mauritània. “Dones d’aigua” pren com a paradigma Etiòpia, el país amb pitjor accés a aigua potable del món, ja que només disposa d’aquest bé el 24% de la població. La desertització creixent i les sequeres recurrents en diverses regions del país agreugen encara més el problema. L’exposició exhibeix 40 fotografies de gran format sobre unes peanyes peculiars, similars als bidons que usen les dones etíops per a transportar l’aigua.

Data: Del 10 d’abril al 18 de maig de 2008
Lloc: Casa Amatller, Passeig de Gràcia 41, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“Resistents. La cultura com a defensa” de Pilar Aymerich

Aquesta exposició, basada en les imatges de la fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich, proposa un recorregut històric a través de 60 retrats de creadors, artistes, pensadors, intel·lectuals i escriptors que van encapçalar la resistència cultural a l’època franquista, tant els que van viure la guerra i es van exiliar com els que es van quedar al país i les generacions de la postguerra.

La mirada de la fotògrafa Pilar Aymerich està guiada pel seu interès pel personatge i pel context històric i social que l’envolta. Es mostra la fotografia entesa com a evocació del passat, i també, com a generadora de record per part de qui l’observa. Amb l’esperit de resistència com a fil conductor es pot seguir la lluita d’uns personatges per mantenir les arrels i conservar la tradició en els diferents camps del saber, de les arts plàstiques, la música i la llengua.

Data: De l’1 d’abril a l’1 de juny de 2008
Lloc: Museu d’Història de Catalunya, Pl. Pau Vila 3, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

Frases sobre fotografia

La frase :

Pedro Madueño

"Percebo sovint que es dóna un tracte pejoratiu a la paraula “fotògraf”, però per mi és una professió molt digna per la qual he lluitat des de petit".

"Pertanyo a una generació autodidacta, perquè a la meva època no hi havia universitats ni escoles on es pogués estudiar fotografia".

"La informació política és un material sensible per on s’ha de saber navegar, perquè pot donar peu a suspicàcies. Però el cas del redactor és semblant. També sap que treballa per a una empresa periodística i que ha de vetllar per a certs interessos".

"M’he vist un tant abocat al retrat perquè al meu diari sempre se li ha donat molta importància. Però també l’he cultivat perquè et permet conèixer gent interessant".

"Jo he vist gent plorant perquè acabava de perdre un familiar i he guardat la càmera. Mentrestant, alguns companys meus s’inflaven a fer fotos. L’endemà potser et faciliten la imatge a través de les agències, però jo no vaig fer-la".

Descobrir les immenses possibilitats del medi com a vehicle comunicatiu va ser el que em va impulsar a ser fotògraf.

La frase :

Xavier Miserachs

El fotògraf és fonamentalment un tafaner. Un tafaner gràfic que disposa d’un medi molt més fiable i universal que la paraula per la difusió de les seves histories.

Part de l’ofici del fotògraf és vagar, observar, meditar sobre el sentit del que veu, escollir escenaris, i això, a ulls profans resulta difícil d’entendre que es tracti d’un treball seriós.

La frase :

Joan Marlet i Civil

Capturar una llum reflectida i perpetuar
la fugacitat d’un instant; recrear els
colors d’una flor, la brillantor d’una
mirada, la textura d’una pell o les suaus
formes d’un cos, i composar amb colors,
textura i formes, una obra nascuda de la
pròpia capacitat emotiva...
... i poder deixar volar la imaginació a
l’hora de difondre-li personalitat,
transformant la primitiva instantània en
un veritable treball d’autor.
Avui es fan més fotografies que mai.
Tothom té càmera i tothom fa fotos,
però només uns pocs les fan ben fetes.
Les bones fotos no les fan pas aquells
que tenen la millor càmera, sinó aquells
que coneixen millor la càmera que
tenen.

La frase :

Henri Cartier-Bresson

“Un fotògraf no es un cavall de carreres; no s’ha d’anar als llocs sinó viure-hi”

“La foto és l’acció immediata, i el dibuix, la reflexió”

“ si una foto no és prou bona és que no t’has acostat prou”

La frase :

Josep Ferrer i Codina

“ tinc una certa predisposició a les coses petites, senzilles, a allò que potser no es vistós, singular, inèdit, però que formen part d’unes èpoques anteriors a la normal transformació i que han sobreviscut a l’espectacular canvi de Malgrat

“ A mi les façanes m’atrauen, em fan respecte i les miro amb certa veneració i amb pressentiment de que aviat desapareixeran.....”

La frase :

Es part del text d’una carta que envia el Fotògraf THOMAS HÖPKER al seu director del seu editorial. Personalment m’ha fet pensar molt el que expressa aquest fotògraf que a contracor no presenta cap fotografia del seu reportatge. Espero que també us faci pensar.

“Aquest treball de zero diapositives aquí adjuntes que he portat del meu viatge per Mongòlia Exterior. Estic segur que comprendràs que el meu viatge no ha produït cap fotografia digna de dir; tu saps millor que ningú que en aquests món hi ha mils de fotografies superficials. Per a què dir res més? Durant el viatge he tingut idees vertaderament bones que en el seu cas m’haurien permès realitzar algunes estupendes fotografies; t’asseguro que les hauria fet si la realitat que em rodejava hauria estat una mica menys imperfecta. Mereixeria la pena parlar-los als vostres lectors d’aquestes fotografies mai fetes. Per altre banda tinc la certesa de que molts es sentirien feliços de trobar, per fi, unes quantes pàgines en blanc; seria un descans pels seus ulls, després d’haver tingut l’ocasió de contemplar totes aquestes imatges mediocres i aquest frenètic “batibull” de textos i elements gràfics en les pàgines anteriors.”

La frase :

Arturo Pérez-Reverter

“ Per un reporter en una guerra, “territori comanche” es l’indret on l’instint diu que paris el cotxe i t’entornis endarrera; on sempre sembla apunt de fer se fosc i camines enganxat a les parets, on els trets sonen sobre els vidres trencats. El terra de les guerres està cobert de trossos de vidre. “Territori Comanche” es allà on sens cruixir sota les teves botes, i encara que no veus a ningú saps que te estan mirant.”