No només fotografies: “des d’un cos i uns ulls de dona”

“des d’un cos i uns ulls de dona”

“vaig començar a escriure tal com jo ho sentia, tal com rajava, des d’un cos i uns ulls de dona”. Així ens parla Montserrat Abelló de la seva poesia, una poesia que es basa en “la força de la paraula” i “en el pes de la paraula a través del seu significat profund i ritme intern”.
Acaba de fer 90 anys, ha rebut el premi d’honor de les lletres catalanes, entre d’altres … "els premis t'honoren molt, però no són el més important, perquè el fonamental és la poesia". Ja ho diu Laia Noguera “la teva petja és profunda perquè abasta l’úter d’on surten les teves mateixes paraules.”, paraules que se’ns dóna des de el seu primer llibre Vida diària (1963) al darrer El fred íntim del silenci (2008) passant per altres veus, les traduccions de dones, com Adrienne Rich, Sylvia Plath , Anne Sexton …

*Recital de poesia a càrrec de Montserrat Abelló i Laia Noguera a la Biblioteca de Malgrat de Mar el divendres dia 19 de setembre a les 19h. Amb el suport de l’Ajuntament de Malgrat de Mar i el programa de radio “Fent paraules”

Montserrat Abelló
(Tarragona, 1918) poeta i traductora va publicar el seu primer llibre de poemes el 1963 sota el títol de Vida diària. Després vingueren Vida diària.Paraules no dites (1981), El blat del temps(1986), Foc a les mans (1990), L’arrel de l’aigua (1995), Són màscares que m’emprovo (1995) i Dins l’esfera del temps (1998). Tota la seva obra poètica escrita fins ara es troba recollida a Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002, (2002). Memoria de tu i de mi (2006), i el darrer El fred íntim del silenci (2008) .
La seva vessant de traductora a on dóna veu a dones de parla anglesa en llibres com Cares a la finestra (1993), Plath, Sylvia Plath. Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006) ...

http://www.uoc.edu/lletra/noms/mabello/index.html

http://lectoracorrent.blogspot.com/2008/07/montse-abell-i-moiss-broggi-premiats.html

http://www.escriptors.cat/autors/abellom/

El text es extret de la pel·lícula EL GRAN DICTADOR de CHARLES CHAPLIN :

Tenim que ajudar-nos els uns als altres, el éssers humans som així, volem fer feliços als demés, no fer los desgraciats.

No volem ni odiar, ni menysprear a ningú, en aquest mon hi ha lloc per a tothom, la bona terra es rica, pot alimentar a tots els éssers humans.

El camí de la vida pot ser lliure i bonic. La cobdícia ha enverinat l’anima dels homes, ha

creat barreres d’odi, ens ha empentat cap a la misèria i a les matances.

Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat nosaltres mateixos.

El mecanisme que crea abundància ens deixa en la necessitat.

El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem molt i sentim molt poc.

Més que màquines necessitem humanitat, mes que intel·ligència ens cal tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.

Els avions i la radio ens fan mes propers, la vertadera naturalesa d’aquest invents ens haurien d’ensenyar bondat humana.

Ensenyar la germandat universal que ens uneix a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers humans de tot el mon, a milions de persones desesperades, dones i nens víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i empresonar a víctimes innocents.

Als qui puguin escoltar-me els ho diria: Que no desesperin, la dissort que patim no es mes que la passatgera cobdícia i la amargura de l’home que tem seguir el camí del progrés humà.

L’odi dels homes passarà i cauran les dictadures, i el poder que es va rebatre al poble, se li tornarà altre vegada al poble. I així mentre existeixi la llibertat no morirà.

Vosaltres el poble teniu poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, vosaltres el poble teniu el poder de fer que aquesta vida lliure i bonica, de convertir la vida en una meravellosa aventura.

En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units, lluitem per un mon nou, digne i noble, que garanteixi als homes treball i doni a la joventut un futur, i a la vellesa seguretat.

Els dictadors només son lliures ells, i esclavitzen al poble. Lluitem ara nosaltres per fer realitat les promeses, tots a lluitar per alliberar al mon de les barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el mon de la raó, un mon on la ciència i el progrés ens condueixi a tots a la felicitat.

Frases sobre fotografia

La frase :

Pedro Madueño

"Percebo sovint que es dóna un tracte pejoratiu a la paraula “fotògraf”, però per mi és una professió molt digna per la qual he lluitat des de petit".

"Pertanyo a una generació autodidacta, perquè a la meva època no hi havia universitats ni escoles on es pogués estudiar fotografia".

"La informació política és un material sensible per on s’ha de saber navegar, perquè pot donar peu a suspicàcies. Però el cas del redactor és semblant. També sap que treballa per a una empresa periodística i que ha de vetllar per a certs interessos".

"M’he vist un tant abocat al retrat perquè al meu diari sempre se li ha donat molta importància. Però també l’he cultivat perquè et permet conèixer gent interessant".

"Jo he vist gent plorant perquè acabava de perdre un familiar i he guardat la càmera. Mentrestant, alguns companys meus s’inflaven a fer fotos. L’endemà potser et faciliten la imatge a través de les agències, però jo no vaig fer-la".

Descobrir les immenses possibilitats del medi com a vehicle comunicatiu va ser el que em va impulsar a ser fotògraf.

La frase :

Xavier Miserachs

El fotògraf és fonamentalment un tafaner. Un tafaner gràfic que disposa d’un medi molt més fiable i universal que la paraula per la difusió de les seves histories.

Part de l’ofici del fotògraf és vagar, observar, meditar sobre el sentit del que veu, escollir escenaris, i això, a ulls profans resulta difícil d’entendre que es tracti d’un treball seriós.

La frase :

Joan Marlet i Civil

Capturar una llum reflectida i perpetuar
la fugacitat d’un instant; recrear els
colors d’una flor, la brillantor d’una
mirada, la textura d’una pell o les suaus
formes d’un cos, i composar amb colors,
textura i formes, una obra nascuda de la
pròpia capacitat emotiva...
... i poder deixar volar la imaginació a
l’hora de difondre-li personalitat,
transformant la primitiva instantània en
un veritable treball d’autor.
Avui es fan més fotografies que mai.
Tothom té càmera i tothom fa fotos,
però només uns pocs les fan ben fetes.
Les bones fotos no les fan pas aquells
que tenen la millor càmera, sinó aquells
que coneixen millor la càmera que
tenen.

La frase :

Henri Cartier-Bresson

“Un fotògraf no es un cavall de carreres; no s’ha d’anar als llocs sinó viure-hi”

“La foto és l’acció immediata, i el dibuix, la reflexió”

“ si una foto no és prou bona és que no t’has acostat prou”

La frase :

Josep Ferrer i Codina

“ tinc una certa predisposició a les coses petites, senzilles, a allò que potser no es vistós, singular, inèdit, però que formen part d’unes èpoques anteriors a la normal transformació i que han sobreviscut a l’espectacular canvi de Malgrat

“ A mi les façanes m’atrauen, em fan respecte i les miro amb certa veneració i amb pressentiment de que aviat desapareixeran.....”

La frase :

Es part del text d’una carta que envia el Fotògraf THOMAS HÖPKER al seu director del seu editorial. Personalment m’ha fet pensar molt el que expressa aquest fotògraf que a contracor no presenta cap fotografia del seu reportatge. Espero que també us faci pensar.

“Aquest treball de zero diapositives aquí adjuntes que he portat del meu viatge per Mongòlia Exterior. Estic segur que comprendràs que el meu viatge no ha produït cap fotografia digna de dir; tu saps millor que ningú que en aquests món hi ha mils de fotografies superficials. Per a què dir res més? Durant el viatge he tingut idees vertaderament bones que en el seu cas m’haurien permès realitzar algunes estupendes fotografies; t’asseguro que les hauria fet si la realitat que em rodejava hauria estat una mica menys imperfecta. Mereixeria la pena parlar-los als vostres lectors d’aquestes fotografies mai fetes. Per altre banda tinc la certesa de que molts es sentirien feliços de trobar, per fi, unes quantes pàgines en blanc; seria un descans pels seus ulls, després d’haver tingut l’ocasió de contemplar totes aquestes imatges mediocres i aquest frenètic “batibull” de textos i elements gràfics en les pàgines anteriors.”

La frase :

Arturo Pérez-Reverter

“ Per un reporter en una guerra, “territori comanche” es l’indret on l’instint diu que paris el cotxe i t’entornis endarrera; on sempre sembla apunt de fer se fosc i camines enganxat a les parets, on els trets sonen sobre els vidres trencats. El terra de les guerres està cobert de trossos de vidre. “Territori Comanche” es allà on sens cruixir sota les teves botes, i encara que no veus a ningú saps que te estan mirant.”