Del Blog de la Neus Serra

N’havíem parlat fa un temps. Mentre treballavem plegats per fer el DVD sobre la pagesia de Malgrat, i que es va presentar amb motiu de les Jornades del fesol del Ganxet. Havia abocat tantes ganes i il·lusions en aquesta història de les jornades gastronòmiques, tenia tantes idees al cap, que no podia parar de parlar-ne cada cop que ens trobàvem per enllestir el DVD. Va ser llavors que en Vicens Tomàs em va parlar també de les seves idees i dels seus projectes. D’un treball que tenia al cap sobre la pagesia.

Ha passat el temps. Sense voler m'ha tocat apartar-me de l'organització de les Jornades Gastronòmiques. De fet, en un principi vaig creure sincerament que seria fàcil continuar com a mínim aportant idees a un projecte que encara era tendra. Un projecte important que demana molta implicació per poder consolidar-se. Aviat vaig notar que la voluntat, les ganes de treballar en allò creus, o el voler col·laborar de manera positiva, no són avui valors massa especials o interessants per alguns. Potser havia estat un pèl innocent?. No ho sé. Només sé que a la gent la vas coneixent de mica en mica, sobretot pels gestos. Ben aviat vaig notar que la meva col·laboració o qualsevol aportació que pogués fer no seria mai benvinguda. Una pena. Més aviat, s'ha tractat de carregar-se tranquilament el treball i els projectes madurats i pensats durant tres anys sense que ningú els distregui. (En tot cas, si algú coneix cap altra raó que justifiqui haver acordat per l'article 29 la dissolució d'un consell de turisme recentment creat amb el consens de TOTS, i ple de projectes a mig fer, sense tenir cap proposta millor a la taula que m'ho digui i tan amics com sempre).

Total, que quan en Vicens Tomàs em va dir que ell havia continuat endavant, i que la seva idea tenia ja forma, em vaig alegrar. De veritat. Va ser una conversa casual durant el darrer Aplec de sardanes de Malgrat. Res, cinc cèntims del projecte i de com ho havia pogut tirar endavant. Estic molt contenta. Que algú es prengui la molèstia de fer un recull de la nostra memòria col·lectiva no té preu. La pagesia i el Pla de Grau formen part de la identitat i de la cultura local de Malgrat. Tots els documents que avui poguem recollir són un regal molt valuós pels nostres fills. No en tinc cap dubte.