No només fotografies: juliol 2008

Quico Gavara i Toni Privat exposen El Pla a la Biblioteca La Cooperativa a partir d'aquest divendres 1 i fins el 17 d'agost.

Es tracta d'una col·lecció de 40 fotografies seleccionades del projecte El Pla, realitzades en blanc i negre. Aquestes fotografies són la particular mirada de Gavara i Privat sobre la pagesia, la singular bellesa del Pla de Grau i la passió d'homes i dones que hi treballen. "Amb les nostres fotografies ens apropem a un pagès dinàmic i esperançat, que viu en harmonia amb la naturalesa", afirmen Quico Gavara i Toni Privat sobre aquest treball.

L'horari per visitar l'exposició El Pla és de 19 a 22 h els dissabtes i festius i els dies feiners en les hores habituals d'obertura de la Biblioteca La Cooperativa.

Si cliqueu a sobre del document adjunt podreu veure el tríptic de l'exposició.

Un Núvol blanc

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d‘un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...

Lluís Llach

"Hasta siempre comandante"

Hola Antoni, m'ho vaig passar molt bé el dia que vaig venir a fer el reportatage fotogràfic, em vas facilitar molt la feina.
Gràcies per tants matins i que tinguis molta sort en nous projectes.

La Baldufa

Quadern d'estiu

Temps era Temps

Retrats de les entrevistes als nostres "PERSONATGES"

Postal de Malgrat

Anant cap al camí del Pla, podeu trobar aquesta bonica catifa de flors grogues sota un ombrívol passeig

Excursió al Museu Agrícola del Pla de Grau

Es d'agrair la iniciativa que l'Albert Turne ha tingut en muntar un museu agrícola al Pla De Grau, amb una molt important col·lecció d'eines del camp que van des de el principi del segle 20 fins a la dècada dels 70. Alguns estris son particulars i de família mentre que altres han estat cedits per persones que han treballat al camp.
La visita concertada que s'hi pot fer es didàctica i l'Albert explica detalls, història i tècniques que que es feien servir per treballar a la terra.
també hi podem gaudir d'uns aiguamolls, amb vegetació autòctona i dues oques.
També ens fa cinc cèntims d'herbes medicinals i altres per fer aiguardents.
Es molt interessant tenir un museu agrícola al Pla, i molt lloable que sigui d'iniciativa privada ja que de moment per la part pública un museu com aquest encara no l'hem vist.
La sortida i el passeig en bicicleta ha estat un plaer, comentaven els participants, que han pogut gaudir d'unes taules amb para-sol per poder fer un tast.
Enhorabona a Malgrat Divers per aquesta iniciativa.

El text es extret de la pel·lícula EL GRAN DICTADOR de CHARLES CHAPLIN :

Tenim que ajudar-nos els uns als altres, el éssers humans som així, volem fer feliços als demés, no fer los desgraciats.

No volem ni odiar, ni menysprear a ningú, en aquest mon hi ha lloc per a tothom, la bona terra es rica, pot alimentar a tots els éssers humans.

El camí de la vida pot ser lliure i bonic. La cobdícia ha enverinat l’anima dels homes, ha

creat barreres d’odi, ens ha empentat cap a la misèria i a les matances.

Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat nosaltres mateixos.

El mecanisme que crea abundància ens deixa en la necessitat.

El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem molt i sentim molt poc.

Més que màquines necessitem humanitat, mes que intel·ligència ens cal tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.

Els avions i la radio ens fan mes propers, la vertadera naturalesa d’aquest invents ens haurien d’ensenyar bondat humana.

Ensenyar la germandat universal que ens uneix a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers humans de tot el mon, a milions de persones desesperades, dones i nens víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i empresonar a víctimes innocents.

Als qui puguin escoltar-me els ho diria: Que no desesperin, la dissort que patim no es mes que la passatgera cobdícia i la amargura de l’home que tem seguir el camí del progrés humà.

L’odi dels homes passarà i cauran les dictadures, i el poder que es va rebatre al poble, se li tornarà altre vegada al poble. I així mentre existeixi la llibertat no morirà.

Vosaltres el poble teniu poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, vosaltres el poble teniu el poder de fer que aquesta vida lliure i bonica, de convertir la vida en una meravellosa aventura.

En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units, lluitem per un mon nou, digne i noble, que garanteixi als homes treball i doni a la joventut un futur, i a la vellesa seguretat.

Els dictadors només son lliures ells, i esclavitzen al poble. Lluitem ara nosaltres per fer realitat les promeses, tots a lluitar per alliberar al mon de les barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el mon de la raó, un mon on la ciència i el progrés ens condueixi a tots a la felicitat.

Frases sobre fotografia

La frase :

Pedro Madueño

"Percebo sovint que es dóna un tracte pejoratiu a la paraula “fotògraf”, però per mi és una professió molt digna per la qual he lluitat des de petit".

"Pertanyo a una generació autodidacta, perquè a la meva època no hi havia universitats ni escoles on es pogués estudiar fotografia".

"La informació política és un material sensible per on s’ha de saber navegar, perquè pot donar peu a suspicàcies. Però el cas del redactor és semblant. També sap que treballa per a una empresa periodística i que ha de vetllar per a certs interessos".

"M’he vist un tant abocat al retrat perquè al meu diari sempre se li ha donat molta importància. Però també l’he cultivat perquè et permet conèixer gent interessant".

"Jo he vist gent plorant perquè acabava de perdre un familiar i he guardat la càmera. Mentrestant, alguns companys meus s’inflaven a fer fotos. L’endemà potser et faciliten la imatge a través de les agències, però jo no vaig fer-la".

Descobrir les immenses possibilitats del medi com a vehicle comunicatiu va ser el que em va impulsar a ser fotògraf.

La frase :

Xavier Miserachs

El fotògraf és fonamentalment un tafaner. Un tafaner gràfic que disposa d’un medi molt més fiable i universal que la paraula per la difusió de les seves histories.

Part de l’ofici del fotògraf és vagar, observar, meditar sobre el sentit del que veu, escollir escenaris, i això, a ulls profans resulta difícil d’entendre que es tracti d’un treball seriós.

La frase :

Joan Marlet i Civil

Capturar una llum reflectida i perpetuar
la fugacitat d’un instant; recrear els
colors d’una flor, la brillantor d’una
mirada, la textura d’una pell o les suaus
formes d’un cos, i composar amb colors,
textura i formes, una obra nascuda de la
pròpia capacitat emotiva...
... i poder deixar volar la imaginació a
l’hora de difondre-li personalitat,
transformant la primitiva instantània en
un veritable treball d’autor.
Avui es fan més fotografies que mai.
Tothom té càmera i tothom fa fotos,
però només uns pocs les fan ben fetes.
Les bones fotos no les fan pas aquells
que tenen la millor càmera, sinó aquells
que coneixen millor la càmera que
tenen.

La frase :

Henri Cartier-Bresson

“Un fotògraf no es un cavall de carreres; no s’ha d’anar als llocs sinó viure-hi”

“La foto és l’acció immediata, i el dibuix, la reflexió”

“ si una foto no és prou bona és que no t’has acostat prou”

La frase :

Josep Ferrer i Codina

“ tinc una certa predisposició a les coses petites, senzilles, a allò que potser no es vistós, singular, inèdit, però que formen part d’unes èpoques anteriors a la normal transformació i que han sobreviscut a l’espectacular canvi de Malgrat

“ A mi les façanes m’atrauen, em fan respecte i les miro amb certa veneració i amb pressentiment de que aviat desapareixeran.....”

La frase :

Es part del text d’una carta que envia el Fotògraf THOMAS HÖPKER al seu director del seu editorial. Personalment m’ha fet pensar molt el que expressa aquest fotògraf que a contracor no presenta cap fotografia del seu reportatge. Espero que també us faci pensar.

“Aquest treball de zero diapositives aquí adjuntes que he portat del meu viatge per Mongòlia Exterior. Estic segur que comprendràs que el meu viatge no ha produït cap fotografia digna de dir; tu saps millor que ningú que en aquests món hi ha mils de fotografies superficials. Per a què dir res més? Durant el viatge he tingut idees vertaderament bones que en el seu cas m’haurien permès realitzar algunes estupendes fotografies; t’asseguro que les hauria fet si la realitat que em rodejava hauria estat una mica menys imperfecta. Mereixeria la pena parlar-los als vostres lectors d’aquestes fotografies mai fetes. Per altre banda tinc la certesa de que molts es sentirien feliços de trobar, per fi, unes quantes pàgines en blanc; seria un descans pels seus ulls, després d’haver tingut l’ocasió de contemplar totes aquestes imatges mediocres i aquest frenètic “batibull” de textos i elements gràfics en les pàgines anteriors.”

La frase :

Arturo Pérez-Reverter

“ Per un reporter en una guerra, “territori comanche” es l’indret on l’instint diu que paris el cotxe i t’entornis endarrera; on sempre sembla apunt de fer se fosc i camines enganxat a les parets, on els trets sonen sobre els vidres trencats. El terra de les guerres està cobert de trossos de vidre. “Territori Comanche” es allà on sens cruixir sota les teves botes, i encara que no veus a ningú saps que te estan mirant.”