No només fotografies: octubre 2008

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

(Font: Diari Maresme)

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

El XXIII Congrés de la Confederació Espanyola de Fotografia que es va celebrar dissabte passat a Cerdanyola del Vallès, va lliurar durant el sopar de gala el Premi Nacional de Fotografia a l'entitat Foto Film Calella.

Dilatada trajectòria

Aquest distintiu premia així la trajectòria de l'entitat calellenca, amb més de 40 anys d'existència, per la seva vinculació amb les activitats de les arts visuals - cinema i fotografia -.

Lliurament del premi

Va lliurar el reconeixement el President de la Confederació Espanyola de Fotografia, Joan Palmer, i va recollir-lo el president de Foto-Film Calella, Joaquim Sitjà. També van assistir el president honorífic de l'entitat, Santiago Marrè, membres de la Junta de l'entitat i la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Calella, Pilar Rocafort.

L'entitat

Foto-Film Calella és una entitat cultural sense ànim de lucre, fundada l'any 1966, dedicada a la promoció, divulgació i la popularització de la imatge a través de tots els camins possibles com ho són la fotografia, el cinema i el vídeo, però també és oberta a l'aplicació de les noves tecnologies. Des de fa tres anys, l'entitat organitza cada mes d'abril el Festimatge - Festival de la Imatge i la Fotografia de Calella -, que engloba tres importants i prestigiosos esdeveniments de llarga tradició: la Trobada Internacional de Cinema 9,5, que es celebra des de fa 35 anys; el Certamen de Fotografia Trofeu Torretes, que compta amb 32 edicions; i el Trofeu Torretes de Curtmetratges que el proper mes d'abril arribarà a la 15a edició.

Moltes felicitats!

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

(Font Diari del Maresme)

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

Dilatada trajectòria

Aquest distintiu premia així la trajectòria de l'entitat calellenca, amb més de 40 anys d'existència, per la seva vinculació amb les activitats de les arts visuals - cinema i fotografia -.

Lliurament del premi

L'entitat

Moltes felicitats!

Comandante Che Guevara

El 9 d'octubre de 1967 a l'escola de La Higuera executaven al "Che", aquí van unes lletres de cançons a la seva viva memòria

Si el poeta eres tú

Pablo Milanés

Sí el poeta eres tú,
como dijo el poeta,
y el que ha tumbado estrellas
en mil noches
de lluvias coloridas eres tú,
qué tengo yo que hablarte Comandante

Si el que asomó al futuro su perfil
y lo estrenó con voces de fusil
fuiste tu guerrero para siempre
tiempo eterno.
Qué puedo yo cantarte Comandante

En vano busco en mi guitarra tu dolor
y en mi jardín ya todo es bello no hay temor.
Qué puedo yo dejarte Comandante
que no sea cambiar mi guitarra por tu suerte
o negarle una canción al sol
o morir sin amor
Qué puedo yo cantarte Comandante

Si el poeta eres tú
como dijo el poeta
y el que ha tumbado estrellas
en mil noches de lluvias coloridas eres tú.

Qué puedo yo cantarte Comandante.

Hasta siempre Comandante

Carlos Puebla

Aprendimos a quererte
desde la histórica altura
donde el sol de tu bravura
le puso un cerco a la muerte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu mano gloriosa y fuerte
sobre la historia dispara
cuando todo Santa Clara
se despierta para verte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Vienes quemando la brisa
con soles de primavera
para plantar la bandera
con la luz de tu sonrisa.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu amor revolucionario
te conduce a nueva empresa
donde esperan la firmeza
de tu brazo libertario.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Seguiremos adelante
como junto a ti seguimos
y con Fidel te decimos:
hasta siempre Comandante.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

(1965)

Esta canción fue compuesta poco de después de conocerse la carta de despedida del Che.
http://es.youtube.com/watch?v=IBtOzkkeab0&feature=related

"La vitrina del fotògraf" repassa la trajectòria del reporter mort a Sierra Leone

“La vitrina del fotògraf” del Palau Robert de Barcelona acollirà a partir d'aquest dijous una mostra dedicada a un operador de càmera de televisió en comptes d’un fotògraf. Es tracta de Miguel Gil, mort el 24 de maig de 2000 en una emboscada a Sierra Leone mentre recollia les imatges dels paisatges africans torturats per les guerres. L’exposició obrirà les portes al públic dijous, a les 10 hores del matí, i es mostrarà fins al 30 de novembre.

La “vitrina” dedicada a Miguel Gil es compon, fonamentalment, de quatre audiovisuals. Les imatges van ser enregistrades pel periodista en diferents guerres al continent africà, i també a Bòsnia, a Kosovo i a Txetxènia. Els quatre reportatges recullen imatges inèdites captades per la seva càmera i comentaris de professionals i amics que van compartir la seva vida i professió.

Així, s’hi podran veure testimonis de periodistes que el van conèixer de prop, com ara David Guttenfelder i Enric Martí, de l’agència AP (Associated Press), Gervasio Sánchez, Cokine Dufka o Ramon Lobo, aquest darrer de El País. També es podrà descobrir la seva faceta més personal a través de les explicacions i dels records evocats pels seus amics. Records que parlen de la infantesa i l’adolescència, fins al seu pas per la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret.

Després de deixar enrere la vida professional com a advocat, Miquel Gil es va submergir en la tasca de reporter en zones de conflicte a partir de 1993, com a conseqüència d’un viatge que va fer a Croàcia amb la idea d’entrar a Bòsnia, que feia més d’un any que estava en conflicte. A Sarajevo, i amb l'ajut de reporters com Mike Sposito, Eldar Emric, José Luis Márquez, Mark Chisholm o Elly Biles, va aprendre la tècnica i una nova manera de documentar aquella realitat cruenta.

1995. Posteriorment viatjaria pel Zaire, Sudan, Kosovo, o Sierra Leone, entre altres països.

http://cultura.e-noticies.cat/el-reportatges-de-miguel-gil-al-palau-robert-21253.html

El text es extret de la pel·lícula EL GRAN DICTADOR de CHARLES CHAPLIN :

Tenim que ajudar-nos els uns als altres, el éssers humans som així, volem fer feliços als demés, no fer los desgraciats.

No volem ni odiar, ni menysprear a ningú, en aquest mon hi ha lloc per a tothom, la bona terra es rica, pot alimentar a tots els éssers humans.

El camí de la vida pot ser lliure i bonic. La cobdícia ha enverinat l’anima dels homes, ha

creat barreres d’odi, ens ha empentat cap a la misèria i a les matances.

Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat nosaltres mateixos.

El mecanisme que crea abundància ens deixa en la necessitat.

El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem molt i sentim molt poc.

Més que màquines necessitem humanitat, mes que intel·ligència ens cal tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.

Els avions i la radio ens fan mes propers, la vertadera naturalesa d’aquest invents ens haurien d’ensenyar bondat humana.

Ensenyar la germandat universal que ens uneix a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers humans de tot el mon, a milions de persones desesperades, dones i nens víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i empresonar a víctimes innocents.

Als qui puguin escoltar-me els ho diria: Que no desesperin, la dissort que patim no es mes que la passatgera cobdícia i la amargura de l’home que tem seguir el camí del progrés humà.

L’odi dels homes passarà i cauran les dictadures, i el poder que es va rebatre al poble, se li tornarà altre vegada al poble. I així mentre existeixi la llibertat no morirà.

Vosaltres el poble teniu poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, vosaltres el poble teniu el poder de fer que aquesta vida lliure i bonica, de convertir la vida en una meravellosa aventura.

En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units, lluitem per un mon nou, digne i noble, que garanteixi als homes treball i doni a la joventut un futur, i a la vellesa seguretat.

Els dictadors només son lliures ells, i esclavitzen al poble. Lluitem ara nosaltres per fer realitat les promeses, tots a lluitar per alliberar al mon de les barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el mon de la raó, un mon on la ciència i el progrés ens condueixi a tots a la felicitat.

Frases sobre fotografia

La frase :

Pedro Madueño

"Percebo sovint que es dóna un tracte pejoratiu a la paraula “fotògraf”, però per mi és una professió molt digna per la qual he lluitat des de petit".

"Pertanyo a una generació autodidacta, perquè a la meva època no hi havia universitats ni escoles on es pogués estudiar fotografia".

"La informació política és un material sensible per on s’ha de saber navegar, perquè pot donar peu a suspicàcies. Però el cas del redactor és semblant. També sap que treballa per a una empresa periodística i que ha de vetllar per a certs interessos".

"M’he vist un tant abocat al retrat perquè al meu diari sempre se li ha donat molta importància. Però també l’he cultivat perquè et permet conèixer gent interessant".

"Jo he vist gent plorant perquè acabava de perdre un familiar i he guardat la càmera. Mentrestant, alguns companys meus s’inflaven a fer fotos. L’endemà potser et faciliten la imatge a través de les agències, però jo no vaig fer-la".

Descobrir les immenses possibilitats del medi com a vehicle comunicatiu va ser el que em va impulsar a ser fotògraf.

La frase :

Xavier Miserachs

El fotògraf és fonamentalment un tafaner. Un tafaner gràfic que disposa d’un medi molt més fiable i universal que la paraula per la difusió de les seves histories.

Part de l’ofici del fotògraf és vagar, observar, meditar sobre el sentit del que veu, escollir escenaris, i això, a ulls profans resulta difícil d’entendre que es tracti d’un treball seriós.

La frase :

Joan Marlet i Civil

Capturar una llum reflectida i perpetuar
la fugacitat d’un instant; recrear els
colors d’una flor, la brillantor d’una
mirada, la textura d’una pell o les suaus
formes d’un cos, i composar amb colors,
textura i formes, una obra nascuda de la
pròpia capacitat emotiva...
... i poder deixar volar la imaginació a
l’hora de difondre-li personalitat,
transformant la primitiva instantània en
un veritable treball d’autor.
Avui es fan més fotografies que mai.
Tothom té càmera i tothom fa fotos,
però només uns pocs les fan ben fetes.
Les bones fotos no les fan pas aquells
que tenen la millor càmera, sinó aquells
que coneixen millor la càmera que
tenen.

La frase :

Henri Cartier-Bresson

“Un fotògraf no es un cavall de carreres; no s’ha d’anar als llocs sinó viure-hi”

“La foto és l’acció immediata, i el dibuix, la reflexió”

“ si una foto no és prou bona és que no t’has acostat prou”

La frase :

Josep Ferrer i Codina

“ tinc una certa predisposició a les coses petites, senzilles, a allò que potser no es vistós, singular, inèdit, però que formen part d’unes èpoques anteriors a la normal transformació i que han sobreviscut a l’espectacular canvi de Malgrat

“ A mi les façanes m’atrauen, em fan respecte i les miro amb certa veneració i amb pressentiment de que aviat desapareixeran.....”

La frase :

Es part del text d’una carta que envia el Fotògraf THOMAS HÖPKER al seu director del seu editorial. Personalment m’ha fet pensar molt el que expressa aquest fotògraf que a contracor no presenta cap fotografia del seu reportatge. Espero que també us faci pensar.

“Aquest treball de zero diapositives aquí adjuntes que he portat del meu viatge per Mongòlia Exterior. Estic segur que comprendràs que el meu viatge no ha produït cap fotografia digna de dir; tu saps millor que ningú que en aquests món hi ha mils de fotografies superficials. Per a què dir res més? Durant el viatge he tingut idees vertaderament bones que en el seu cas m’haurien permès realitzar algunes estupendes fotografies; t’asseguro que les hauria fet si la realitat que em rodejava hauria estat una mica menys imperfecta. Mereixeria la pena parlar-los als vostres lectors d’aquestes fotografies mai fetes. Per altre banda tinc la certesa de que molts es sentirien feliços de trobar, per fi, unes quantes pàgines en blanc; seria un descans pels seus ulls, després d’haver tingut l’ocasió de contemplar totes aquestes imatges mediocres i aquest frenètic “batibull” de textos i elements gràfics en les pàgines anteriors.”

La frase :

Arturo Pérez-Reverter

“ Per un reporter en una guerra, “territori comanche” es l’indret on l’instint diu que paris el cotxe i t’entornis endarrera; on sempre sembla apunt de fer se fosc i camines enganxat a les parets, on els trets sonen sobre els vidres trencats. El terra de les guerres està cobert de trossos de vidre. “Territori Comanche” es allà on sens cruixir sota les teves botes, i encara que no veus a ningú saps que te estan mirant.”