Divendres dia 5 a les 5 de la tarda repetim "Un tomb pel Pla", al Centre Cultural de Malgrat.
El Centre Cultural ha quedat petit per veure "Un tomb pel Pla", per aquesta raó el divendres dia 5 a les 5 de la tarde tornem a projectar "Un tomb pel Pla", pels que vareu quedar al carrer i per tots els qui vulguin repetir.
Moltes gràcies




Un tomb pel Pla, repetim sessió
PUNT DIARI DIA 29-11-08
Un pla de pel·lícula
Editen un documental sobre un dels últims espais agrícoles de l'Alt Maresme: el pla de Grau de Malgrat
el reportatge
TERESA MÁRQUEZ. Malgrat de Mar
![]() |
L'hivern del 2006/2007 el fotògraf malgratenc Vicens Tomàs es va penjar la càmera de filmar a l'espatlla i va marxar cap al pla de Grau, un dels últims espais agrícoles amb activitat que encara queden al nord del Maresme. Un cop enmig dels camps va anar a la recerca dels pagesos que encara treballen la terra i els va entrevistar. Trencar el silenci sorrut d'aquest col·lectiu no és fàcil, però a Tomàs els agricultors el coneixen de sempre, perquè ve de família de pagès. «Sovint deixava la càmera dalt del trípode i en funcionament i encetava la xerrada. Fins i tot més d'un es va sorprendre quan li vaig dir que havia filmat la trobada. Ni se n'havia adonat», explica el fotògraf. De fet, els vincles de Vicens Tomàs amb el pla de Grau són profunds, com les arrels. A finals del 2006 ja va presentar un recull d'imatges sobre el procés del fesol del ganxet –producte estel·lar de la zona– i que també feia un repàs sobre la vida als camps del pla de Grau. Però la proposta que es presenta demà al migdia al centre cultural va més enllà.
El resultat és un reportatge, Un tomb pel pla, de poc més d'una hora on hi apareixen una trentena d'entrevistats lligats a una terra que s'estén des de Malgrat fins al delta de la Tordera. Tomàs assegura que la majoria de la gent que hi surt «valoren sobretot poder treballar a l'aire lliure i tenen com a temor principal el mal temps». La filmació, de la qual n'ha fet una edició molt acurada Pep Boix, i en què el músic Xavier Dotras ha posat la banda sonora, també recull un llarg rosari d'anècdotes explicades pels seus protagonistes, renecs propis del col·lectiu –«alguns amb molta gràcia»– i cançons. En aquest últim cas, fins i tot el fotògraf aconsegueix reunir uns quants pagesos al final del reportatge perquè interpretin dues de les peces més populars. Les reiterades visites al pla de Grau, reconeix Tomàs, fins i tot li han permès trobar-hi aspectes poc coneguts. «A la zona hi ha encara un ramader que engreixa vaques i té xais, un dels últims ferrers de cavalls que queda a Catalunya i un instal·lador d'hivernacles», recorda.
La presentació del reportatge, del qual s'ha fet una primera edició amb part de la qual s'obsequiarà les persones que hi intervenen, també servirà de porta d'entrada a la cinquena edició de la Jornada Gastronòmica de la Mongeta del Ganxet, que se celebra a Malgrat del 3 al 21 de desembre i en la qual prenen part la Cooperativa Agrícola Progrés-Garbí, restaurants locals i les parades del mercat municipal. «És una bona manera de fer bandera dels productes que ens són propis», apunta Tomàs i recorda que està en converses amb Palafolls per presentar també el treball allà, perquè alguns dels agricultors que treballen al pla de Grau viuen al poble veí.
«El futur del camp? Home, difícil. Hi ha molta gent cansada i que no té fills que els mantinguin la feina. Però alhora també n'hi ha molts que senten tan seva la terra que no entenen la vida sense estar-hi lligats, per molt que els sigui feixuga», reflexiona Vicens Tomàs.
Un tomb pel Pla
UN TOMB PEL PLA És un documental sobre la pagesia que treballa a la zona agrícola del pla de Grau, superfície que es situa entre el delta de La Tordera i el poble de Malgrat. La filmació conté més de 30 entrevistes realitzades durant l’hivern de 2006-07 a persones estretament vinculades al pla de Grau. Amb la càmera al damunt, s’han anat captant les imatges i impressions espontànies sobre el que els nostres protagonistes pensen del camp. Escoltem les seves inquietuds, revivim alguns records, el que opinen de la política de preus, producció, la immigració i sobretot, com veuen el futur de la pagesia i en definitiva el del pla de Grau.
Direcció i entrevistes: Vicens Tomàs
Disseny i realització: Pep Boix
Una producció de Carme Beltràn-Vicens Tomàs
Música de Xavier Dotras
Patrocinat per:
CAIXA DE SABADELL
COOPERATIVA PROGRÉS-GARBÍ
FERRETERIA CASTELLÀ
FOTO ESTUDI VICENS TOMÀS
GEL-BO-PLANT
JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA
LLIBRERIA LA PILONA
PERE MARGALL
REVISTA SOM-HI!
Presentació dia 30 de novembre de 2008 a les dotze del migdia al Centre Cultural
Del Blog de la Neus Serra
N’havíem parlat fa un temps. Mentre treballavem plegats per fer el DVD sobre la pagesia de Malgrat, i que es va presentar amb motiu de les Jornades del fesol del Ganxet. Havia abocat tantes ganes i il·lusions en aquesta història de les jornades gastronòmiques, tenia tantes idees al cap, que no podia parar de parlar-ne cada cop que ens trobàvem per enllestir el DVD. Va ser llavors que en Vicens Tomàs em va parlar també de les seves idees i dels seus projectes. D’un treball que tenia al cap sobre la pagesia.
Ha passat el temps. Sense voler m'ha tocat apartar-me de l'organització de les Jornades Gastronòmiques. De fet, en un principi vaig creure sincerament que seria fàcil continuar com a mínim aportant idees a un projecte que encara era tendra. Un projecte important que demana molta implicació per poder consolidar-se. Aviat vaig notar que la voluntat, les ganes de treballar en allò creus, o el voler col·laborar de manera positiva, no són avui valors massa especials o interessants per alguns. Potser havia estat un pèl innocent?. No ho sé. Només sé que a la gent la vas coneixent de mica en mica, sobretot pels gestos. Ben aviat vaig notar que la meva col·laboració o qualsevol aportació que pogués fer no seria mai benvinguda. Una pena. Més aviat, s'ha tractat de carregar-se tranquilament el treball i els projectes madurats i pensats durant tres anys sense que ningú els distregui. (En tot cas, si algú coneix cap altra raó que justifiqui haver acordat per l'article 29 la dissolució d'un consell de turisme recentment creat amb el consens de TOTS, i ple de projectes a mig fer, sense tenir cap proposta millor a la taula que m'ho digui i tan amics com sempre).
Total, que quan en Vicens Tomàs em va dir que ell havia continuat endavant, i que la seva idea tenia ja forma, em vaig alegrar. De veritat. Va ser una conversa casual durant el darrer Aplec de sardanes de Malgrat. Res, cinc cèntims del projecte i de com ho havia pogut tirar endavant. Estic molt contenta. Que algú es prengui la molèstia de fer un recull de la nostra memòria col·lectiva no té preu. La pagesia i el Pla de Grau formen part de la identitat i de la cultura local de Malgrat. Tots els documents que avui poguem recollir són un regal molt valuós pels nostres fills. No en tinc cap dubte.

