No només fotografies: gener 2009

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLENCIA I LA PAU

Alumnes de la Escola Vedruna de Malgrat, han reivindicat la PAU amb la lectura del manifest, poemes, i cançons davant l'escola. Els nois i noies han format la paraula PAU, com es pòt veure a la fotografia.

Molts centres escolars han refermat el seu compromís per la PAU dins la celebració del DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU, denunciant la situació de desprotecció en què viuen milions de persones arreu del món.

"Per què celebrem el dia de la Pau?

Els aliments ens permeten créixer físicament, el treball acadèmic ens fa créixer intel•lectualment, però per fer-nos persones falta quelcom més que aquest creixement físic i intel•lectual. Ens fa falta un creixement en valors i aquests tan sols es poden anar adquirint, si som capaços de reflexionar-hi i assimilar-los com a propis.`

El treball que fem cada any sobre la Pau, pretén fer aquesta reflexió sobre algun dels valors que la nostra societat en general té poc assumits i voldríem que cada un de nosaltres el féssim nostre. I a la vegada ho fem en un acte comunitari de tot l’institut, per potenciar el treball col•lectiu en front de l’individualisme, acceptant les nostres diferències.

Això ho fem en un dia molt concret, el 30 de gener “Dia mundial de la pau i la no violència” als centres escolars d’arreu del món, que com ja sabeu coincideix amb l’aniversari de la mort de Gandi.

Aquest any el valor que hem treballat ha estat el respecte per les persones més dèbils.

Ara escoltarem els companys i les companyes representants dels diferents nivells de l’institut, que llegiran les frases que vosaltres heu elaborat després de fer aquesta reflexió a fons sobre el tema.

He de dir sincerament que em quedo sorpresa de les vostres reflexions, n’hi ha de molt profundes, cosa que manifesta un alt grau d’assimilació per part dels qui les heu elaborat.

Desitjo que aquest respecte vers els més dèbils sigui un dels valors que tots hàgim assimilat i que posem a la pràctica en el dia a dia a casa nostra, a l’institut, a la feina i, en qualsevol ambient on estiguem. Això, evidentment, ajudarà a fer que hi hagi una mica més de pau al nostre entorn, i conseqüentment arreu del món.

La Bella Lola, aroma d' havanera

Fotografies: Vicens Tomás

XIè CERTAMEN LITERARI “NOSALTRES LES DONES”

PREMIS ASSOCIACIÓ DE DONES DE MALGRAT 2009

BASES:
1. Les participants seran dones a partir de 16 anys d’edat.
2. El tema serà lliure
3. Es pot participar en la modalitat de narrativa, poesia i premi local.
4. Els treballs seran inèdits i escrits en català o castellà.
5. Es lliuraran TRES còpies a doble espai i per una sola cara en paper DIN A-4. L’extensió dels treballs serà de 3 a 30 folis per a les diferents modalitats.
6. Amb cada treball s’acompanyarà una plica que contindrà: el títol del treball, la modalitat i el pseudònim. Dins del sobre, hi heu d’indicar, a més, el nom i cognoms, adreça i telèfon.
7. Cada participant pot escriure només en una d’aquestes dues modalitats: narrativa o poesia.
8. Podeu enviar el treball per correu a l’associació de Dones de Malgrat: Apartat de Correus, 137 o al nostre local de la Plaça Anselm Clavé, 7 baixos, Malgrat de Mar 08380; o bé, lliurar-lo personalment al local els dimarts de 5 a 9 del vespre.
9. El termini per presentar els treballs és el dia 28 d’abril.
10. L’entitat convocadora es reserva el dret de la seva difusió oral i escrita i sense afany de lucre. No obstant això, en cas de publicació que produís beneficis econòmics serien respectats els corresponents drets d’autor. Els treballs presentats no es retornaran. Els guanyadors hauran de fer arribar a l’Associació els seus treballs en format CD.
11. La participació en el concurs comporta l’acceptació íntegra de les bases que el regeixen.

CONVOCATÒRIA dels premis

“NOSALTRES,LES DONES”que seran atorgats el diumenge, 31 de maig de 2009

PREMIS
Premi Narrativa 200 €
Premi Poesia: 200 €
Premi Local: 200 €

Un tomb per Colliure

La nevada de la nit de Reis

Hi hagut més il•lusió que no pas neu, però es el que tenen les nevades, ens donen alegria i ens fan sortir al carrer a tocar la neu

Primer bany de l'any

El text es extret de la pel·lícula EL GRAN DICTADOR de CHARLES CHAPLIN :

Tenim que ajudar-nos els uns als altres, el éssers humans som així, volem fer feliços als demés, no fer los desgraciats.

No volem ni odiar, ni menysprear a ningú, en aquest mon hi ha lloc per a tothom, la bona terra es rica, pot alimentar a tots els éssers humans.

El camí de la vida pot ser lliure i bonic. La cobdícia ha enverinat l’anima dels homes, ha

creat barreres d’odi, ens ha empentat cap a la misèria i a les matances.

Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat nosaltres mateixos.

El mecanisme que crea abundància ens deixa en la necessitat.

El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència durs i secs. Pensem molt i sentim molt poc.

Més que màquines necessitem humanitat, mes que intel·ligència ens cal tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot.

Els avions i la radio ens fan mes propers, la vertadera naturalesa d’aquest invents ens haurien d’ensenyar bondat humana.

Ensenyar la germandat universal que ens uneix a tots nosaltres. Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers humans de tot el mon, a milions de persones desesperades, dones i nens víctimes d’un sistema que fa torturar als homes i empresonar a víctimes innocents.

Als qui puguin escoltar-me els ho diria: Que no desesperin, la dissort que patim no es mes que la passatgera cobdícia i la amargura de l’home que tem seguir el camí del progrés humà.

L’odi dels homes passarà i cauran les dictadures, i el poder que es va rebatre al poble, se li tornarà altre vegada al poble. I així mentre existeixi la llibertat no morirà.

Vosaltres el poble teniu poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, vosaltres el poble teniu el poder de fer que aquesta vida lliure i bonica, de convertir la vida en una meravellosa aventura.

En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units, lluitem per un mon nou, digne i noble, que garanteixi als homes treball i doni a la joventut un futur, i a la vellesa seguretat.

Els dictadors només son lliures ells, i esclavitzen al poble. Lluitem ara nosaltres per fer realitat les promeses, tots a lluitar per alliberar al mon de les barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per el mon de la raó, un mon on la ciència i el progrés ens condueixi a tots a la felicitat.

Frases sobre fotografia

La frase :

Pedro Madueño

"Percebo sovint que es dóna un tracte pejoratiu a la paraula “fotògraf”, però per mi és una professió molt digna per la qual he lluitat des de petit".

"Pertanyo a una generació autodidacta, perquè a la meva època no hi havia universitats ni escoles on es pogués estudiar fotografia".

"La informació política és un material sensible per on s’ha de saber navegar, perquè pot donar peu a suspicàcies. Però el cas del redactor és semblant. També sap que treballa per a una empresa periodística i que ha de vetllar per a certs interessos".

"M’he vist un tant abocat al retrat perquè al meu diari sempre se li ha donat molta importància. Però també l’he cultivat perquè et permet conèixer gent interessant".

"Jo he vist gent plorant perquè acabava de perdre un familiar i he guardat la càmera. Mentrestant, alguns companys meus s’inflaven a fer fotos. L’endemà potser et faciliten la imatge a través de les agències, però jo no vaig fer-la".

Descobrir les immenses possibilitats del medi com a vehicle comunicatiu va ser el que em va impulsar a ser fotògraf.

La frase :

Xavier Miserachs

El fotògraf és fonamentalment un tafaner. Un tafaner gràfic que disposa d’un medi molt més fiable i universal que la paraula per la difusió de les seves histories.

Part de l’ofici del fotògraf és vagar, observar, meditar sobre el sentit del que veu, escollir escenaris, i això, a ulls profans resulta difícil d’entendre que es tracti d’un treball seriós.

La frase :

Joan Marlet i Civil

Capturar una llum reflectida i perpetuar
la fugacitat d’un instant; recrear els
colors d’una flor, la brillantor d’una
mirada, la textura d’una pell o les suaus
formes d’un cos, i composar amb colors,
textura i formes, una obra nascuda de la
pròpia capacitat emotiva...
... i poder deixar volar la imaginació a
l’hora de difondre-li personalitat,
transformant la primitiva instantània en
un veritable treball d’autor.
Avui es fan més fotografies que mai.
Tothom té càmera i tothom fa fotos,
però només uns pocs les fan ben fetes.
Les bones fotos no les fan pas aquells
que tenen la millor càmera, sinó aquells
que coneixen millor la càmera que
tenen.

La frase :

Henri Cartier-Bresson

“Un fotògraf no es un cavall de carreres; no s’ha d’anar als llocs sinó viure-hi”

“La foto és l’acció immediata, i el dibuix, la reflexió”

“ si una foto no és prou bona és que no t’has acostat prou”

La frase :

Josep Ferrer i Codina

“ tinc una certa predisposició a les coses petites, senzilles, a allò que potser no es vistós, singular, inèdit, però que formen part d’unes èpoques anteriors a la normal transformació i que han sobreviscut a l’espectacular canvi de Malgrat

“ A mi les façanes m’atrauen, em fan respecte i les miro amb certa veneració i amb pressentiment de que aviat desapareixeran.....”

La frase :

Es part del text d’una carta que envia el Fotògraf THOMAS HÖPKER al seu director del seu editorial. Personalment m’ha fet pensar molt el que expressa aquest fotògraf que a contracor no presenta cap fotografia del seu reportatge. Espero que també us faci pensar.

“Aquest treball de zero diapositives aquí adjuntes que he portat del meu viatge per Mongòlia Exterior. Estic segur que comprendràs que el meu viatge no ha produït cap fotografia digna de dir; tu saps millor que ningú que en aquests món hi ha mils de fotografies superficials. Per a què dir res més? Durant el viatge he tingut idees vertaderament bones que en el seu cas m’haurien permès realitzar algunes estupendes fotografies; t’asseguro que les hauria fet si la realitat que em rodejava hauria estat una mica menys imperfecta. Mereixeria la pena parlar-los als vostres lectors d’aquestes fotografies mai fetes. Per altre banda tinc la certesa de que molts es sentirien feliços de trobar, per fi, unes quantes pàgines en blanc; seria un descans pels seus ulls, després d’haver tingut l’ocasió de contemplar totes aquestes imatges mediocres i aquest frenètic “batibull” de textos i elements gràfics en les pàgines anteriors.”

La frase :

Arturo Pérez-Reverter

“ Per un reporter en una guerra, “territori comanche” es l’indret on l’instint diu que paris el cotxe i t’entornis endarrera; on sempre sembla apunt de fer se fosc i camines enganxat a les parets, on els trets sonen sobre els vidres trencats. El terra de les guerres està cobert de trossos de vidre. “Territori Comanche” es allà on sens cruixir sota les teves botes, i encara que no veus a ningú saps que te estan mirant.”