Un amic m'ha enviat aquest correu:
Compartiu aquesta convocatòria a totes les xarxes que tingueu a l’abast, blogs, correus, facebooks ... son els mitjans en que comptem i els hem de fer servir.
Volia cercar un missatge per encoratjar als companys de Malgrat Decideix
Vull cercar unes paraules per les persones que encara creuen en la lluita per el nostre país, una lluita que com totes mai serà fàcil ni planera, i si ho fos ja hi hauria qui faria que no ho fos, ja hi haurà qui posi pals a les rodes, que ens talli el camí planer per obligar-nos a caminar per barrancs i cingleres perilloses i fosques...Però seguirem el nostre pas, seguirem el nostre camí, quan la nit sigui fosca tindrem la llum de les estrelles per no caure.
Els companys que treballeu en aquest projecte per dur a terme un referèndum sobre la independència de Catalunya, us tenim que donar tot el suport i reconeixement, perquè el que teniu entre mans es un plebiscit per que tots els ciutadans i ciutadanes de Malgrat pugin opinar i decidir el que pensen sobre la independència de Catalunya
Aquest treball es lloable i no e mereix que ningú hi posi entrebancs, al contrari us cal una mà per treballar colze a colze.
No caieu en la provocació, sempre provoca qui no te raó
No caieu en la provocació, sempre provoca qui te por a la veritat
No caieu en la provocació, sempre provoca qui sent sol i insegur
No creieu amb qui posa pedres al camí, camineu i deixeu que posin pedres els que saben caminar i per això volen impedir que els altres ho facin.
A l’assemblea d’avui no hi pot faltar ningú. El vostre recolzament avui es imprescindible, el camí es ample i l’hem d’omplir de costat a costat.
Per acabar un la lletra d’un tros de cançó de Lluís Llach:
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
