No només fotografies

Mitja Marato Costa de Barcelona-Maresme 2011

2011-03-24T16:04:00.002+01:00

Si esteu interessats en alguna fotografia us podeu posar en contacte a vicenstomas@yahoo.es
Gràcies.
https://picasaweb.google.com/fotvicenstomas/MitjaMaratoCostaDeBarcelonaMaresme?authkey=Gv1sRgCIeTwqSDscfthAE

Mitja Marato Costa de Barcelona-Maresme 2011

2011-03-21T20:35:00.001+01:00

Fotografies de la Mitja Marató Costa de Barcelona-Maresme 2011

http://www.flickr.com/photos/organize/?start_tab=sets

Viure el Càncer

2011-01-08T21:55:00.001+01:00

Malgrat acull l’estrena del documental “Viure el càncer”, dirigit per Vicens Tomàs

En la projecció hi participen 14 testimonis que es troben en diferents fases de la malaltia i que han volgut explicar la seva vivència davant la càmera

El Centre Cultural de Malgrat acollirà el proper diumenge 16 de gener a les 12 h del migdia el documental Viure el càncer, de Vicens Tomàs. La projecció és el resultat d’hores de converses davant la càmera a través d’experiències de malgratencs i malgratenques que es troben en diferents fases de la malaltia.

14 testimonis parlen de les vivències en l’àmbit personal i familiar, dels moments més íntims, els records més alegres i els canvis que han fet a la vida durant i després de la malaltia. Viure el càncer vol ser una finestra d'informació directa, amb la finalitat d'obrir una llum d'esperança a la vida.

El documental compta amb la música del grup Palafrugell, Els Cremats. La producció ha anat a càrrec de Carme Beltran i Vicens Tomàs; la realització i el muntatge, a càrrec de Pep Boix; i la grabació ha estat duta a terme per Pere Margall, Marta Tomàs, Jordi Ribot i Pep Boix. En el documental també s’ha comptat amb la col·laboració del doctor Miquel Hernández-Bronchud, Cap del servei oncològic del Vallès Oriental.

Viure el càncer ha estat possible gràcies als col·laboradors que a nom personal i d'empreses han volgut posar el seu gra de sorra per realitzar aquest engrescador projecte: Anna i Laura Margall, Auto Aulet, S.L., Caixa Unnim, Jaume i Àlex Turró, Joan Castellà i Rosa Aubanell, Jordi Massó i Mercè Beltran, Lluís Vilar i Anna Graells, Meritxell Egea, Miliu Robert, Quim Vila, Pere Margall, Som-hi! També cal agrair la col·laboració de la Junta local de Malgrat de Mar de l'AECC.

CONTACTE: Vicens Tomàs, Telèfon: 606234346 / Correu electrònic: foto@vicenstomas.com

2010-08-29T20:55:00.001+02:00

Companys i seguidors, les fotografies i notícies que habitualment publicava al blog, ara estan exposades al Facebook : Vicens Tomàs

Salut a tots

Vicens

UN TOMB PEL PLA, AL MARESME DIGITAL

2010-06-16T06:56:00.002+02:00

Aquest proper dijous dia 17, a les 22 h., el nou canal de Maresme digital, m2, emetrà el documental “UN TOMB PEL PLA. També el tornaran a emetre el proper dissabte a la tarda.UN TOMB PEL PLA , es un documental sobre la pagesia que treballa a la zona agrícola del pla de Grau, superfíc...ie que es situa entre el delta de La Tordera i el poble de Malgrat. La filmació conté més de 30 entrevistes realitzades durant l’hivern de 2006-07 a persones estretament vinculades al pla de Grau. Amb la càmera al damunt, s’han anat captant les imatges i impressions espontànies sobre el que els nostres protagonistes pensen del camp. Escoltem les seves inquietuds, revivim alguns records, el que opinen de la política de preus, producció, la immigració i sobretot, com veuen el futur de la pagesia i en definitiva el del pla de Grau.

Direcció i entrevistes: Vicens Tomàs

Disseny i realització: Pep Boix

Una producció de Carme Beltràn-Vicens Tomàs

Música de Xavier Dotras

Patrocinat per:CAIXA DE SABADELL

COOPERATIVA PROGRÉS-GARBÍ

FERRETERIA CASTELLÀ

FOTO ESTUDI VICENS TOMÀS

GEL-BO-PLANT

JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA

LLIBRERIA LA PILONA

PERE MARGALL

REVISTA SOM-HI!

Las Migas, REINAS DEL MATUTE

2010-05-30T01:37:00.009+02:00

Las Migas varen presentar el seu primer disc, LAS REINAS DEL MATUTE, en un concert a l’Auditòrium de Barcelona ahir dia 28 de maig, amb les entrades exhaurides.
Amb un èxit anunciat per els seus sis anys de trajectòria, ahir varen fer vibrar al públic de la sala, que d’altre banda es va entregar de ple des de les primeres notes d’aquest art flamenc mediterrani, que interpreten la Sílvia, la Marta, la Isabelle i la Lisa.
Un espectacle de música i cant envoltades de col•laboradors de gran talla en el art que interpreten.

Las Migas són Marta Robles, Isabelle Laudenbach, Lisa Bause i Sílvia Pérez Cruz, dues guitarres, violí, cajón i veu, que ofereixen un flamenc fresc i dolç amb rigor i emoció.

S'acosten al flamenc des de la tradició, i a partir d'aquestes arrels creixen sumant-li diferents perspectives musicals, tant diverses com laprocedència de cada una de les seves components: Berlin, la Bretanya francesa, Sevilla i Palafrugell, (Girona). Aquest creuament de camins té lloc a Barcelona, des d’on creen aquest univers musical singular i vital amb sonoritats de música clàssica, fado, tango, jazz, havaneres i músiques de l’est, que donen color al flamenc . El seu repertori beu de fonts pròpies i de la poesia de Lorca, Alberti, i i de nous artistes com Javier Galiana i Antonio Romera ‘Chipirón’, ambdos de Cádiz.

En els seus cinc anys de trajectòria han recorregut pràcticament tots els escenaris catalans i han girat per Itàlia (a la Notte Bianca de Roma van ser teloneres d’El Bicho), Croàcia, Holanda, Hongria, Bulgària (Jazzplus Festival, on van compartir escenari amb Gerardo Núñez), França i Tunis. Entre els diversos projectes en els quals han participat, destaca la seva col·laboració en el disc de La Marató de TV3 del 2007 i la composició de la banda sonora original de l’obra Unes Veus, dirigida por Marta Angelat. Recentment, una de les cançons que formarà part del seu nou disc -que enregistraran aquest mes de juny amb la producció de Refree- ha sonat en dos capítols de la sèrie Infidels, que actualment emet TV3.

Expedició a les Mines de Can Palomeres

2010-05-04T16:17:00.007+02:00

Una excursió molt interessant, on hem gaudit de poder passejar per els camins de la història minera de Malgrat.
Hem de destacar la bona i engrescadora expedició organitzada per el GEM i conduïda per uns guies excepcionals, com en Brauli i els seus companys.

Als arbres de la riera

2010-04-22T13:04:00.003+02:00

COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l’espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no és això.

VICENS TOMÀS PORTAVEU DE LA PLATAFORMA MALGRAT DECIDEIX

2010-04-14T09:20:00.006+02:00

Punt Diari 14 d'abril de 2010

«No fem un referèndum pel sí»
Malgrat de Mar

Vicens Tomàs és un fotògraf molt conegut a Malgrat de Mar i la cara visible del grup de gent que ha engegat la plataforma pel referèndum del 25 d'abril. Manté que poder dur a terme el referèndum és una mostra palpable de la llibertat que poden exercir els ciutadans.
Les relacions entre la plataforma i l'Ajuntament s'han crispat els darrers dies. Vostès han parlat de veto.
–«És una situació que no ens agrada, perquè nosaltres organitzem un referèndum per a tothom, per fomentar la participació, sense partidismes per una opció o per una altra, i la negativa del govern del PSC i el PP a deixar-nos locals municipals per al dia 25 ens afecta de ple. La seva decisió encara l'entenem menys quan no hem tingut cap problema fins ara pel que fa a la cessió de material. Però volem passar plana i no entrar en més polèmiques.»
–Creuen que no disposar de llocs oficialitzats per a les votacions pot afectar el resultat?
–«Crec que sí. La gent més jove està més avesada a adaptar-se als canvis, però les persones d'edat buscaran aquells espais que els són coneguts per dipositar el seu vot. Si els hem de fer anar a una botiga, no és el mateix i potser pensaran que la cosa no va de debò.»
–Han hagut de fer pedagogia per desvincular-se de determinades sigles i fer campanya única per la participació?
–«Tothom pot tenir la seva opinió, però dins de la plataforma hi ha gent de diferents colors polítics que són molt conscients que en la jornada del dia 25 allò que s'ha de fomentar és el dret a votar i a decidir. Ho he repetit mil vegades, la plataforma no fa un referèndum pel sí. Aquest és el paper que toca fer als partits.»
–Campanya pel sí n'hi ha hagut. Ha faltat una campanya pel no?
–«N'estic convençut i em sap greu que no hi hagi hagut cap formació disposada a defensar un vot negatiu. Ara, és evident que el PSC ha optat per evitar fer campanya pel no, creient que així tallava el debat i no donava ales a aquest moviment social.»
–Creuen que el missatge de la consulta està arribant a la ciutadania?
–«Els actes que hem fet han tingut una resposta molt bona i del nostre únic termòmetre, que és el vot anticipat, n'estem satisfets. Som conscients que el boca a orella ens està funcionant.»
–Creu que se superaran els percentatges obtinguts el 28 de febrer?
–«Reduir la consulta popular a uns mers percentatges no és just. Cert que tots voldríem arribar a uns índexs molt elevats, però no és menys cert que amb els mitjans que tenim les plataformes i amb el poc ressò mediàtic que hem aconseguit fora dels mitjans locals i comarcals, hem obtingut uns números que tenen molt de pes. Tot i això m'agradaria que a Malgrat votés entre un 25% i un 30% de la població.»
–Quins han estat els principals esculls per superar a l'hora d'organitzar la campanya?
–«Sobretot l'econòmic, i hem patit una mica amb el voluntariat, però afortunadament ens n'hem sortit i ja tenim cobertes les vuit taules previstes per al dia de la votació que es concentraran al centre del municipi. També ens ha afectat molt la polèmica amb Ràdio Malgrat, on després de pactar uns espais amb un debat inclòs ens els van anul·lar.»
–I després del 25 d'abril?
–«Encara quedaran consultes per fer i municipis que es vulguin afegir a la proposta. Un cop enllestit tot això caldrà fer balanç del resultat, dur-lo al govern català que hi hagi en aquell moment i que sigui aquest qui reclami a Madrid un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya.»
–Un somni?

–«De moment.»

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi

2010-03-26T07:50:00.001+01:00

Un amic m'ha enviat aquest correu:

Compartiu aquesta convocatòria a totes les xarxes que tingueu a l’abast, blogs, correus, facebooks ... son els mitjans en que comptem i els hem de fer servir.

Volia cercar un missatge per encoratjar als companys de Malgrat Decideix

Vull cercar unes paraules per les persones que encara creuen en la lluita per el nostre país, una lluita que com totes mai serà fàcil ni planera, i si ho fos ja hi hauria qui faria que no ho fos, ja hi haurà qui posi pals a les rodes, que ens talli el camí planer per obligar-nos a caminar per barrancs i cingleres perilloses i fosques...Però seguirem el nostre pas, seguirem el nostre camí, quan la nit sigui fosca tindrem la llum de les estrelles per no caure.

Els companys que treballeu en aquest projecte per dur a terme un referèndum sobre la independència de Catalunya, us tenim que donar tot el suport i reconeixement, perquè el que teniu entre mans es un plebiscit per que tots els ciutadans i ciutadanes de Malgrat pugin opinar i decidir el que pensen sobre la independència de Catalunya

Aquest treball es lloable i no e mereix que ningú hi posi entrebancs, al contrari us cal una mà per treballar colze a colze.

No caieu en la provocació, sempre provoca qui no te raó

No caieu en la provocació, sempre provoca qui te por a la veritat

No caieu en la provocació, sempre provoca qui sent sol i insegur

No creieu amb qui posa pedres al camí, camineu i deixeu que posin pedres els que saben caminar i per això volen impedir que els altres ho facin.

A l’assemblea d’avui no hi pot faltar ningú. El vostre recolzament avui es imprescindible, el camí es ample i l’hem d’omplir de costat a costat.

Per acabar un la lletra d’un tros de cançó de Lluís Llach:

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

Vicent Partal, referència de sobre Malgrat Decideix

2010-03-23T12:02:00.003+01:00

A Malgrat de Mar, comença la campanya (de nou)

Això que es vagen encadenant les convocatòries de les consultes està molt bé però comença a resultar molt cansat pels que anem xerrant de banda a banda. Encara no has acabat amb una que comença l'altra. Diumenge a Malgrat, on vaig fer el ridícul arribant tard i perdut. Sort que la gent és amable i ho aguanta tot i el Lluís Gendrau va fer de Messi, apoderant-se del partit. Ja vaig demanar disculpes però les demane de nou.Anar a fer aquests bolos és molt interessant perquè coneixes situacions a voltes insòlites. És el cas de Malgrat on governa amb mà de ferro un bipartit PSOE-PP. Tant amb mà de ferro que nega qualsevol suport als organitzadors de la consulta i fins i tot prohibeix a la ràdio municipal parlar-ne. Cosa que lògicament provoca protestes com la que m'ha arribat aquest matí per correu, de la Revista Som-hi, on s'explica que 'des de la plataforma s'ha lamentat que Ràdio Malgrat els anunciés, després que el divendres 19 de març Malgrat Decideix parlés per primera vegada a l'emissora, que les altres dues intervencions i el debat que en un principi s'havia pactat que oferiria la ràdio municipal ja no es farien. La plataforma ha presentat una instància dirigida a l'alcaldessa amb l'objectiu de trobar una sortida a la cobertura de Ràdio Malgrat. En el marc d'aqusta discussió, el periodista malgratenc Jordi Martínez ha afirmat que avui en dia, i gràcies a Internet i les noves tecnologies, 'tots som mitjans de comunicació''.

Vicent Partal

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/163068

Consultes populars, sí o no?.

2010-03-21T17:50:00.004+01:00

Cap a un centenar de persones han assistit avui a la xerrada-col·loqui Consultes populars, sí o no?. Els ponents convidats han estat Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb i Lluís Gendrau, editor del grup Editorial Enderock. Després de les seves intervencions el col·loqui amb el públic assistent ha estat d’una gran participació amb pregintes i comentaris sobre el tema exposat. L’acte ha tingut lloc a la biblioteca La Cooperativa de Malgrat organitzada per la plataforma Malgrat Decideix.

Avui hem iniciat el vot anticipat de la consulta del 25 d’abril amb força èxit. Els propers caps de setmana es podrà continuar exercint el vot anticipat a diferents punts del poble que ja s’informarà, us animem a participar en aquesta consulta popular i que animeu a tothom.

També s’han començat a recollir firmes d’adhesió cap a la plataforma, podeu fer-ho a les diferents taules informatives o properament des de la nostra web

http://www.malgratdecideix.cat/

MALGRAT DECIDEIX, DIUMENGE 21 DE MARÇ

2010-03-16T14:44:00.001+01:00

Malgrat Decideix: xocolatada popular

2010-03-07T23:01:00.002+01:00

Més informació a:

http://www.facebook.com/photo.php?pid=82822&id=100000671622123

2010-02-02T23:25:00.002+01:00

Més fotografies de la gala a: http:
//www.facebook.com/album.php?aid=2105&id=100000671622123&l=198ce533cc

Més informació i fotografies a: http://diarimaresme.com/2010/lliuren-els-ii-premis-gaudi

L'ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ LLIURA ELS II PREMIS GAUDÍ

2010-02-02T23:05:00.005+01:00

Nausicaa Bonnin

Els premiats han rebut els guardons de les mans de noms tan coneguts com Mercedes Sampietro, Claudia Bassols, Manu Fullola, Cristina Brondo, Iván Morales, Jordi Llompart, Pep Antón Muñoz i Sílvia Bel.

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA: Nausicaa Bonnin, per TRES DÍES AMB LA FAMÍLIA

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ: Àlex Brendemühl, per LES DUES VIDES D’ANDRÉS RABADÁN

La pel·lícula Tres dies amb la família, dirigida per Mar Coll, ha aconseguit els guardons a la millor pel·lícula en llengua catalana, a la millor direcció i a la millor protagonista femenina, en reconeixement a la interpretació de Nausicaa Bonnin.Fotografia de família de tots els guardonats

L'ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ LLIURA ELS II PREMIS GAUDÍ

L’Acadèmia del Cinema Català ha lliurat els II Premis Gaudí, uns guardons que, en la seva segona edició, han assolit un ressò que n’avala la consolidació. La gala de lliurament dels II Premis Gaudí s’ha celebrat al teatre Coliseum de Barcelona i ha estat retransmesa per TV3. La cerimònia, que ha tingut com a fil conductor el món aquàtic, ha comptat amb la participació de cares conegudes, com Dafnis Balduf, Santi Ibáñez, Santi Millán i Clara Segura, i ha estat farcida de sorpreses.

La pel·lícula Tres dies amb la família, dirigida per Mar Coll, ha aconseguit els guardons a la millor pel·lícula en llengua catalana, a la millor direcció i a la millor protagonista femenina, en reconeixement a la interpretació de Nausicaa Bonnin.

L’actor Àlex Brendemühl ha rebut el Premi Gaudí al millor protagonista masculí per la pel·lícula Les dues vides d’Andrés Rabadán, film que ha estat guardonat també amb els Premis Gaudí al millor actor i actriu secundaris, per les actuacions d’Andrés Herrera i Clara Segura, respectivament.

Actors i actrius de gran relleu han acudit a la gran cita del cinema català. Entre els integrants dels equips artístics de les pel·lícules guanyadores i nominades, cal destacar la presència a la gala de Sergi López, Marta Solaz, Óscar Jaenada, Núria Prims i Clara Segura. Sílvia Munt, Assumpta Serna i Fermí Reixach també han desfilat per la catifa vermella dels Gaudí 2010.

Els protagonistes de la gala han vestit creacions dels dissenyadors que han participat en alguna de les cinc edicions del 080 Barcelona Fashion. En concret, han lluït les creacions de dissenyadors independents com, per exemple, Iván Morales, que ha vestit de Crommorc; Pep Anton Muñoz, que ha portat un disseny de Josep Abril; Joel Joan, que ha anat vestit de Jan Iú Mes; Clara Segura, de Guillén Doz; Abel folk, de Josep Abril; Manu Fullola, de Juan Antonio Avalos; Andrés Herrera, de Karlotalaspalas, Núria Prims, de Celia Vela, i Sergi López, que ha portat joies de Majoral.

Els premiats han rebut els guardons de les mans de noms tan coneguts com Mercedes Sampietro, Claudia Bassols, Manu Fullola, Cristina Brondo, Iván Morales, Jordi Llompart, Pep Antón Muñoz i Sílvia Bel.

GUANYADORS DELS II PREMIS GAUDÍ

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: Patricia Roda, per CINECLUB
MILLOR SO: Xavi Mas, Oriol Tarragó i Marc Orts per REC 2
MILLOR CURTMETRATGE: 501, dirigida per Laia Fàbregas, escrita per Cristina Valentí i produïda per Valentí Films
MILLORS EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: David Ambit, Alex Villagrasa i Salvador Santana per REC 2
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: Inma P. Sotillo i Lucia Salanueva per REC 2
MILLOR VESTUARI: Bina Daigeler per LA DONA DE L'ANARQUISTA
MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA: Antonio Belart per THE FROST (EL GEBRE)
MILLOR MUNTATGE: David Gallart per REC 2
MILLOR MÚSICA ORIGINAL: Santos Martínez, per TRASH
MILLOR FOTOGRAFIA: David Omedes, per THE FROST (EL GEBRE)
MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA: DÉJAME ENTRAR, dirigida per Tomas Alfredson, escrita per John Ajvide Lindqvist i produïda per Johan Nordling i Carl Molinder
MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ: 23 F, EL DIA MÉS DIFÍCIL DEL REI, dirigida per Sílvia Quer, escrita per Helena Medina i produïda per Televisió de Catalunya, Alea Docs & Films amb la participació de Televisió Española
MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ: CHER AMI, dirigida per Miquel Pujol, escrita per Miquel Pujol i Ibán Roca, produïda per Acció, Digital Dreams i Euroview en producció associada amb Televisió de Catalunya
MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL: GARBO, L’HOME QUE VA SALVAR EL MÓN, d’Edmon Roch, produïda per Ikiru Films en producció associada amb Televisió de Catalunya
MILLOR ACTOR SECUNDARI: Andrés Herrera, per LES DUES VIDES D’ANDRÉS RABADÁN
MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA: Clara Segura, per LES DUES VIDES D’ANDRÉS RABADÁN
MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ: Àlex Brendemühl, per LES DUES VIDES D’ANDRÉS RABADÁN
MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA: Nausicaa Bonnin, per TRES DÍES AMB LA FAMÍLIA
MILLOR GUIÓ: Edmon Roch, Isaki Lacuesta i María Hervera, per GARBO, L’HOME QUE VA SALVAR EL MÓN
MILLOR DIRECTOR: Mar Coll, per TRES DIES AMB LA FAMÍLIA
MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA: LOS CONDENADOS¸ dirigida per Isaki Lacuesta, escrita per Isa Campo i Isaki Lacuesta, produïda per Benecé Produccions en producció associada amb Televisió de Catalunya
MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA CATALANA: TRES DIES AMB LA FAMÍLIA, dirigida per Mar Coll, escrita per Mar Coll i Valentina Viso i produïda per Escándalo Films en producció associada amb Televisió de Catalunya
PREMI GAUDÍ D’HONOR: Josep Maria Forn

HAVANERES SOLIDÀRIES

2010-01-31T01:13:00.007+01:00

Una mostra fotogràfica

Com que havaneres per Cuba? Per qui i per què? Tot això són respostes amb pregunta i el raonament porta el nom d’una entitat, Fòrum Solidari. L’ONG Fòrum Solidari va néixer per ajudar els casals catalans de Cuba, en dues vessants, la humanitària i la cultural.

La part humanitària ja funciona amb un metge i una infermera propis que tenen cura d’aquells que són descendents de catalans o que tinguin una problemàtica especial. La part cultural és la relacionada amb la difusió de la cultura catalana siguin danses, corals, grallers, puntaires o havaneres. Des d’aquí els donem suport orientant-los i amb ajuts específics. Aquesta doble vessant és la guia de treball de Fòrum Solidari, encapçalat per Càstor Pérez i Maria Àngels Teruel.
L’estela que segueix Fòrum Solidari la va marcar anys i panys enrere el projecte del Pare Liñan, sacerdot escolapi nascut a Balaguer el 1922 que, en paraules de Teruel “ens va enamorar i convèncer de la necessitat d’afegir-nos a la seva tasca social i solidària en barris de l’Havana i en poblacions de la rodalia”. La tasca humanitària no es cenyeix a un sol front però, per exemple, es dóna suport continuat a 55 nens de famílies que pateixen condicions precàries econòmiques, socials o de salut. Primer amb l’apadrinament s’anava tirant però, segons Càstor Pérez, “cada cop hi ha menys padrins i més necessitats, és el que ens ha empès a organitzar la cantada de dissabte que ve, els nens no poden esperar”.

(Inf. Fòrum Solidari )

Nominats als Premis Gaudí 2010

2010-01-26T15:43:00.009+01:00

Fotografia dels nominats

Josep Maria Forn Premi Gaudí d'Honor durant el parlament

Els membres de l'Acadèmia amb Josep Maria Forn i Montserrat Carulla

Avui dimarts 26 de gener, convocat per l'Acadèmia del Cinema Català s'han reunit al terrat de La Pedrera a Barcelona, per primera vegada, els nominats de la segona Gala dels Premis Gaudí. Podeu veure la corresponent foto de família. També s'han nomenat els membres d'honor d'enguany i s'ha fet públic el Gaudí d'Honor d'aquesta segona edició dels Premis, que estat atorgat a Josep Maria Forn, director, productor, guionista i actor amb una brillant filmografia de més de 250 pel·lícules.
En el mateix acte l'Acadèmia del Cinema Català ha nombrat cinc nous membres d'honor: l'actriu Montserrat Carulla, el cineclubista Arnau Olivar, el director Antoni Padrós, Jesús Pérez i l'exhibidor i productor Fermín Marimón.

MALGRAT DECIDEIX

2010-01-16T23:07:00.005+01:00

Una vuitantena de persones van assistir a la trobada Malgrat Decideix, celebrada aquest 10 de gener a la sala Pere Moner de La Barretina. La trobada va servir per a constituir la plataforma Malgrat Decideix, encarregada d'organitzar el referèndum per a l'autodeterminació de Catalunya que probablement se celebrarà aquest 28 d'abril a Malgrat de Mar. La pregunta de la consulta serà la mateixa que s'ha fet fins ara a les diverses localitats que ja han celebrat el referèndum -entre elles Arenys de Munt, Sant Cugat del Vallès, Vic...-, i la votació estarà oberta a tots els malgratencs i malgratenques majors de setze anys, incloent també la població immigrada.

Durant la sessió, Jordi Bayarri, membre de la comissió organitzadora transitòria prèvia a la comissió sorgida de la reunió del 10 de gener, va assenyalar que l'objectiu de Malgrat Decideix és celebrar a Malgrat un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya, un referèndum “amb totes les garanties perquè ningú es pugui sentir discriminat, menystingut o enganyat”. Bayarri també va insistir en la idea que el referèndum que se celebrarà a Malgrat no és una consulta local, sinó que forma part d'un referèndum que s'està intentant celebrar a nivell de tota la nació, i va assenyalar que el major èxit era aconseguir un bon nivell de participació: “L'èxit vol dir participació. Volem que participi tota aquella gent que vol votar que sí i també aquells que no ho tenen clar i la gent que s'hi oposa [a l'autodeterminació]”. Des de la comissió organitzadora transitòria també es va insistir en la importància de treballar amb seriositat i eficàcia.

Una vegada constituïda la nova plataforma encarregada de treballar per l'organització de la votació -amb Jofre, Anna Lloveras, Roser Montal i Josep Roig com a coordinadors-, la comissió ha de començar a treballar per a la consulta, solucionant dificultats com ara l'obtenció d'un local on poder reunir-se i també l'obtenció del cens electoral. En aquest aspecte, una de les dificultats a les quals s'enfronta la comissió és la falta de suport de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. En el ple del passat mes de novembre els grups municipals d'ERC, CiU i ICV-EUiA van presentar una moció conjunta en defensa del dret a decidir i de les consultes populars per a la independència que no va ser aprovada pel ple. Tot i la manca de suport de l'administració local, la plataforma malgratenca sí que compta amb el suport de la Coordinadora Nacional de Catalunya, que ofereix cobertura a efectes jurídics i orientació per a l'organització de les consultes.

Som-hi

MALGRAT DECIDEIX

2010-01-16T23:03:00.002+01:00

Una vegada constituïda la nova plataforma encarregada de treballar per l'organització de la votació -amb Jofre, Anna Lloveras, Roser Montalt i Josep Roig com a coordinadors-, la comissió ha de començar a treballar per a la consulta, solucionant dificultats com ara l'obtenció d'un local on poder reunir-se i també l'obtenció del cens electoral. En aquest aspecte, una de les dificultats a les quals s'enfronta la comissió és la falta de suport de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. En el ple del passat mes de novembre els grups municipals d'ERC, CiU i ICV-EUiA van presentar una moció conjunta en defensa del dret a decidir i de les consultes populars per a la independència que no va ser aprovada pel ple. Tot i la manca de suport de l'administració local, la plataforma malgratenca sí que compta amb el suport de la Coordinadora Nacional de Catalunya, que ofereix cobertura a efectes jurídics i orientació per a l'organització de les consultes.

Som-hi

PRIMERA BANYADA DE L'ANY

2010-01-04T16:07:00.001+01:00

Captures, el blog d'un fotògraf creatiu

2009-11-15T00:07:00.006+01:00

En xavi es un fotògraf amb molta creativitat. Les fotografies que podem visualitzar el el seu blog Captures, ens donent moviment, aire nou, color, creació, en definitiva experimentació, que ens obliga a quedar-nos fixes davant la fotografia per disfrutar-la.
M'agrada la foto de les formigues i el seu missatge. Les de Can Burriach, de nit i en moviment son especialment molt originals.
M'agradat descobrir el teu bloc Xavi. Felicitats

http://xavipalu.blogspot.com

Fotògrafs per la pau

2009-10-09T14:46:00.003+02:00

Amigues amics
Volem presentar-vos el Projecte Pomes Solidaries.
Aquest cop volem que gràcies a la generositat de les comarques de Girona poder portar a terme un projecte a Gulu Uganda ( Àfrica ).
Per aquest projecte tindrem el suport de la Diputació de Girona des de l’àrea de Cooperació i axis mateix comptem amb el inestimable suport de la Unió de Pagesos , i també amb l’ajuda de l’ Indicació Geogràfica protegida (IGP) que sota el segell de “Poma de Girona” ens ajudaran a portar a terme el projecte de “Pomes Solidàries” .
També i per tal de conscienciar la població contem amb el suport del Consell Comarcal del Gironès que ens farà donació de 20.000 bosses biodegradables per tal de poc a poc anar retirant de les nostres viles i ciutats les bosses de plàstic .
I no cal dir que sense la generositat del Ajuntament de Girona amb la cessió de l’espai públic durant 5 dies, això mai seria possible.
“ POMES SOLIDARIES ”
La poma solidaria pretén diversos objectius, per el principal d’ells seria aconseguir la financiació necessària per portar a terme un micró projecte a Uganda .
El projecte pretén proporcionar el cicle d’educació infantil, amb un nivell de qualitat acceptable, i una adequada alimentació dels nens en situació de vulnerabilitat de barris de les afores de Gulu (Uganda) la escola que es beneficiaria de aquet projecte serà la escola de infantil “Watoto Wazuri” (en suahili, “nens bons” o “nens bonics”).
L’escola acull uns 200 nens i solament alguns d’ells es poden pagar l’educació i la alimentació .
El projecte el situem en un pressupost en torn els 12.000 € nets , per una durada de un any .
Al llarg d’aquest any amb aquest pressupost ajudaríem a que els nens de l’escola rebessin alimentació diària, un àpat al dia i axis mateix també assegurarem la seva educació bàsica i digne .
Fotògrafs per la Pau posarà a la venda 20.000 kg de pomes que gràcies a la intervenció de la Unió de Pagesos , i també amb la ajuda de la Indicació Geogràfica protegida (IGP) que sota el segell de “Poma de Girona” ens proporciona las pomes al
preu mes just possible, i axó fera que puguem tenir uns beneficis que ens permetin començar el projecte.
Vendrem el Kg de poma a preu de mercat 1 € dons no volem en cap moment perjudicar a ningú i a més em de tenir en compte que el que volem fer es obtenir el màxim de beneficis possibles per assegurar el projecte de Gulu durant un any .
Els beneficis de la venta de las pomes seran per el projecte de l’Escola Infantil “Watoto Wazuri” de Gulu.
També al mateix temps farem una crida a la població per tal de que el mateix temps que col·laboren amb la campanya de Fotògrafs per la Pau , facin una aportació en forma de pomes per el Banc dels Aliments de Girona .
A tal fi a la mateixa parada on vendrem les pomes tindrem unes caixes on la gent que vulgui i que compri pomes solidaries també les podrà deixar per el Banc dels Aliments.
La parada de les Pomes Solidaries estarà muntada a la baixada del pont de pedra cantonada carrer Nou – Santa Clara.
La duració de la venta de les pomes serà des de el dia 8 de octubre fins el 12 a la nit. La parada estarà oberta les 24 hores del dia i no marxarem del lloc fins que es vengui el últim kg de pomes.
La segona part del projecte serà gràcies a la donació que farà per el projecte la Diputació de Girona .
Per últim, una petició molt especial: reenvieu aquest missatge fins el impossible doncs només axis el projecte serà una realitat , solsamènt amb la vostra ajuda els nens de Gulu podran continuar menjant i reben educació i amb la vostra ajuda el seus somriures seran possibles.
Miquel Ruiz - President de Fotògrafs per la Pau

La consulta d'Arenys

2009-09-14T15:10:00.006+02:00

Vaig estar a Arenys de Munt, amb una balconada d’un 4 art pis enfront la Plaça Catalunya, on vaig poder seguir pas a pas l’esdeveniment de la manifestació Falangista i de la concentració antifeixista a la riera. Hi ha rotatius que publiquen informacions que fan riure.

He llegit gairebé tota la premsa que es publica a Catalunya, i sens dubte el detall, la precisió, l’objectivitat i les dades els publica L’Avui en un article de Iu Forn, de qui reprodueixo el seu article.

Iu Forn

"En vaig comptar 72"

RIDÍCUL · S'havia anunciat un gran desplegament de falangistes, però només arriben un autocar i un microbús ENSURT · L'anècdota la posa un manifestant que cau a tocar d'un pipican TENSIÓ · Els independentistes ofeguen la concentració dels ultres amb crits i insults i els Mossos controlen l'escenari

Ahir ho vaig veure claríssim: l'independentisme pot ser negoci. Després de veure el munt de gent que va anar a Arenys de Munt a passar-hi el dia, és clar que cal organitzar anualment, i de forma itinerant, una barreja entre allò de les fires medievals on la gent només hi va a halar, allò altre de la Capital de la Cultura i la Ciutat Pubilla. I cal fer-ho de cara a barraca (o a calaix), que ahir, fora del sector restauració, el PIB arenyenc (de Munt) no va notar la gentada. A la polleria de la riera no hi va haver moviment, a la llibreria no van augmentar vendes, la pel·lícula programada al cinema era Tres dies amb la família i no Independence day, i a mig matí ja s'havien exhaurit les samarretes commemoratives. L'únic amb un cert esperit emprenedor va ser en Pitxon, l'espardenyer del poble, que va instal·lar una parada. O sigui, que de potencial en tenim, però cal organització.

Es tractaria de crear el dia Independència, amb un tiquet que donaria dret a 1) un tast de productes típics de la zona, 2) un record elaborat pels artesans locals, 3) un dinar popular típic, amb el posterior cafè amb gotes, 4) poder votar i 5) un espectacle de crits i insults a falangistes, que va ser el que va fer ahir la majoria de gent entre les 12 del migdia i 2/4 de 3... això sí, a uns quants metres dels falangistes i amb uns quants mossos pel mig. El problema és que la minsa representació ultra fa preveure que per la nostra fira haurem de llogar figurants. Això sí, el xou seria absolutament fidel al d'ahir.

A la plaça on havien d'actuar, un cordó policial només hi permet l'accés a la premsa acreditada. A la banda de mar, edifici de 4 plantes amb els balcons del 3r i el 4t plens de gom a gom de gent amb ganes de gresca i el 2n amb els amos amagats darrere la cortina del menjador (el 1r eren unes oficines). A la banda BCN, el pati d'una escola. A la banda Girona, l'entrada a la fundació Vella Terra, una residència d'avis, i la zona comunitària d'un edifici. I a la banda de muntanya, el jardí d'una casa de planta i pis, els propietaris de la qual ho graven tot sense perdre's detall. A les 12.34 entren a plaça uns quants cotxes i furgonetes del Mossos.

Expectació, ja són aquí els mil falangistes anunciats!!!... i van i apareixen un autocar i un microbús. Baixen i criden consignes en direcció a un grup de gent que els increpa des d'un turonet de la zona muntanya. Un falangista fa la intenció com d'acostar-se a la tanca de l'escola amb tan mala fortuna que darrere del que ell creu que és només una bardissa hi ha una gruixuda tanca de fusta. L'hòstia és considerable. I sort que no la traspassa perquè el que hi havia darrera de la tanca era un pipican... i pel que es veia a la sorra, molt sol·licitat. Comença la lectura d'un manifest que, entre la cassolada dels veïns del 3r i el 4t de l'edifici i l'helicòpter dels Mossos és impossible de seguir. Anuncien l'audició de l'himne d'Espanya a través d'un megàfon encastat a l'altaveu d'un mòbil. Un acoblament deixa el terra de la plaça farcit de timpans patriotes. A les 13.19, el del megàfon diu que se'n van i la resta ho celebra cantant el Cara al sol. A les 13.24, els 71 falangistes (que els vaig comptar) pugen a l'autocar. El que en fa 72 es queda a fer declaracions. Li pregunten: "Teniu previst algun acte més?". La cara de l'home és un poema: "No, no. De moment no. Potser per les eleccions anem a Gernika". Que trista és l'agenda dels patriotes, Déu meu. A les 14.25 engega l'autocar i el microbús. S'acaba l'actuació i és hora de dinar.

Iu Forn

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 6. Dilluns, 14 de setembre del 2009

El meu País té bandera

2009-09-11T20:49:00.000+02:00

bandera

Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

senyera

Estendard, guió, etc, especialment que serveix d'ensenya d'una corporació

Gran Enciclopèdia Catalana

REPÚBLICA DOMINICANA “Veure-la per viure-la” de Joan Graner

2009-09-01T20:21:00.001+02:00

Benvolguts amics i amigues,

Em plau Convidar-vos a la inauguració de l’Exposició de fotografies

REPÚBLICA DOMINICANA “Veure-la per viure-la” de Joan Graner

Dijous 3 de setembre a 2/4 de 9 a la Biblioteca “La Cooperativa” de Malgrat de mar (c/ Desclapers, 14-18)

Organitzada per l’Associació d’Amics de la República Dominicana

Amb aquest recull fotogràfic volem aconseguir un doble objectiu: Per una banda fer més present la realitat de República Dominicana;

una realitat que ha intentat captar, en Joan Graner, un membre de la nostra entitat. I per altra banda, aconseguir finançament per alguns

dels nostres projectes, ja que aquelles persones que vulguin podran adquirir algunes de les fotografies. El cost serà de 20€.

Durant l’acte la Coral d’adults Contrapunt ens oferirà un petit concert que esperem que sigui del vostre gust.

Us agrairia en féssiu la màxima difusió entre els vostres amics i coneguts i si us és possible, m’agradaria comptar amb la vostre presència.

Mercè Guixot

Srebrenica. El silenci de la memòria

2009-08-14T09:52:00.007+02:00

Per Miquel Ruiz, company de "Fotògrafs per la Pau"

Any rere any es repeteixen els mateixos gestos , any rere any el mateix dolor, només el nombre de cadàvers fa que tot plegat sigui diferent això i el temps, un any la calor es insuportable, al següent com vas preparat amb tot el que cal per combatre la canícula de l’estiu , a Srebrenica, Potocari decideix posar-se també de dol i un cel gris i pesat dona pas a una pluja torrencial , aquests petits gestos de la vida son els que fan que cada 11 de Juliol el macabre aniversari del genocidi de Srebrenica sigui diferent, però el que no podrà canviar mai seran el gestos de dolor , desesperació , incomprensió del perquè de tot plegat , per què un genocidi com aquest a les portes del final de la guerra?, perquè els soldats holandesos varen abandonar 25. 000 persones a la seva sort en mans dels Chetniks servis ? , i perquè el món, però sobre tot Europa ho mirava d’esquenes amb una indiferència total , saben que la sort dels homes només era una: morir a mans dels Chetniks ?
Article sencer a: http://perunplatdellenties54.blogspot.com/

Tota una vida per Àfrica

2009-08-07T23:28:00.001+02:00

NEVE SHALOM: OASI DE PAU ENMIG D’UN INFERN, es un article de Josep Frigola, missioner a L’Àfrica qui presentarà el seu llibre “Tota una vida per Àfrica”, a tres quarts d’una a l’església de Sant Nicolau.

A Malgrat hem pogut fer el seu seguiment d’articles i reflexions per mitjà del Som-hi, el dia 16 el podrem escoltar en persona.

NEVE SHALOM: OASI DE PAU ENMIG D’UN INFERN

2009-08-06T15:16:00.006+02:00

Josep Frigola

Tothom qui s’interessa pel conflicte entre Palestina i Israel acaba agafant una o altra posició. Potser, en favor o en contra d’un bàndol. Potser, ni per uns ni per altres, demanant, però, a veure qui ho podrà resoldre mai. Gairebé és lògic que després de tanta història carregada d’odi, espasa i pólvora estem temptats d’empènyer l’esperança rostos avall. De tant fer-se estimar aquesta pecadora Terra Santa, jueus, cristians i musulmans s’han precipitat a la seva conquesta amb lluites acarnissades i destruccions massives. Totes i cadascuna de les parts polítiques i religioses han trobat prou força en les seves conviccions per fer destroça de generació en generació. L’hora de dir ja n’hi ha prou, n’estem tips i farts de tanta violència extrema, encara no ha arribat. Sembla com si els seus governants ja fossin un producte d’aquesta violència. Les partisanes potències internacionals, sovint, se’n renten les mans o bé ho espatllen perquè hi aboquen els seus propis interessos econòmics i geopolítics.

Si l’esperança és l’últim que es perd, si encara en queden alguns signes per poder esperar contra tota esperança, els hem de detectar, acollir, acaronar i donar a conèixer. Com cada vegada que he anat a Jerusalem a refer forces humanes i a abastar fruits espirituals, els organitzadors del curs ens varen oferir una visita al poble de Neve Shalom, prop de l’abadia de Latrun, a 30 quilòmetres de Jerusalem. Aquest cop era Dorit qui ens acollia. Una trempada dona jueva que fa més de vint anys que viu allà amb la seva família. Pels anys 80, va ser el fundador d’aquesta comunitat, Bruno Hussar, un dominic jueu convertit, qui ens va rebre i acompanyar. Ell i la seva comunitat ja portaven més de deu anys aferrats a viure a contracorrent, contra tot pronòstic de bon auguri. Unes poques famílies de dos pobles enemistats a mort, membres de tres religions que no es poden flairar, es posaven a viure en comú fins a certa mesura. Viure plegats, ocupant un mateix terreny, bastint l’habitatge adequat per a cada família, portant tots la mainada a la mateixa escola i guanyant-se les garrofes allà on n’hi ha. Això sí, amb criteri encertat, preveuen que els problemes i tensions no desapareixen per art d’encantament; cal que, ben amanit i consentit, es vagin concertant punts i regles de convivència. Per una part, hi ha un comitè permanent de coordinació, per l’altra, una assemblea general té lloc cada quinze dies o tres setmanes. S’ha de garantir el respecte estricte de la identitat sociocultural de cada part vetllant a que hi hagi un equilibri de presència de població de meitat i meitat. El bilingüisme, àrab i hebreu, també és de rigor.

Ja fa 40 anys que funcionen així. Per més poc significatiu que sigui, comparant-ho als 10.000 habitants que hi ha avui dia en aquesta zona entre palestins i israelians, s’ha de constatar que té prou nassos i demostra un valor extraordinari. Malgrat que van amb peus de plom abans d’admetre nous membres, avui hi viuen permanentment 150 persones. Envoltats ben sovint d’un ambient sociopolític infernal, temptats pels propis dimonis de la rebel•lió i venjança, han aconseguit fer-ne un oasi de pau. Una escola de pau forma la seva mainada i la dels pobles veïns que accepten venir-hi. S’hi ha creat un centre d’estudis i de reflexió pels assedegats d’arreu que hi volen participar. No, no és una barreja artificial ni un poti-poti comunitari passatger. Encara menys un intent de fusionar identitat nacional, cultura i religió. És gent ben plantada que resta posicionada sobre els seus valors de sempre però que ja no creu amb el poder i la força bruta per vèncer, opta decididament per un valor suprem i universal: la PAU. Per això agafa el brau per les banyes, intenta desemmascarar el conflicte, tolerar-lo com a fet i viure’l altrament per mirar de capgirar les actituds compulsives. Primer a casa mateix, després amb l’entorn proper i, quan Déu i tots plegats direm, més enllà de les fronteres.

A Neve Shalom no hi ha ni sinagoga ni església ni mesquita. El fundador va fer construir, en un lloc retirat, un habitacle en forma de cúpula sense cap mena de signe o decoració. Se’n diu la Doumia o Shekina. Només s’hi va a assaborir un silenci fecund. S’hi va només amb ganes de convertir-se en instrument de pau, de pacificació.

Josep Frigola – Juliol del 2009

2009-08-02T10:52:00.001+02:00

August Tharrats Trio i Txell Sust

2009-07-11T11:23:00.007+02:00

El Acords d'Estiu de Pineda, al Pati de Can Comas varem poder gaudir de Blues i Boogie Woogie a càrrec de August Tharrats Trio i Txell Sust.

CONCURS ESTACIÓ METEOROLÒGICA

2009-07-11T00:21:00.003+02:00

Jordi Pinell a estat finalista del concurs fotogràfic Estació Meteorològica amb la fotografia que publiquem, que esta situada a Masella. Ens comentar l’autor que esta realitzada amb una càmera compacta, però es de una bellesa extraordinària.
D'en Jordi si suméssim els estius que ha passat al nostre poble, gairebé ha estat mitja vida a Malgrat,.
En temps de vacances encara el podem veure passejar i a visitar diferents actes del nostre poble, sobretot exposicions.
El felicitem per el premi i per la fotografia realitzada.

http://blog.barcelonatv.cat/eltempsdelpico

Tour 2009 per Malgrat

2009-07-09T15:42:00.003+02:00

PEGASUS A CANET

2009-06-24T15:52:00.000+02:00

Croma i poètica dels objectes

2009-06-06T16:27:00.004+02:00

La exposició Croma i poètica dels objectes,de pintures
de Montse Roig i poemes d’ Anna Hernández,
Es va inaugurar el divendres 5 de juny, a les
8 del vespre, a la sala d’exposicions del Centre Cultural
Calisay.
Aquesta exposició estarà oberta fins al diumenge 28
de juny.
Montse Roig, pintora de Arenys de Munt i l’Anna Hernández de Malgrat, han realitzat un bon treball combinat de l’art dels pinzells i del llapis que escriu els poemes.
A la presentació mentre la Montse ens presentava la seva obra,
l’ Anna ens recitava els seus poemes.
A la vegada varem gaudir del llibre que han publicat amb tots els treball de l’exposició Croma i Poètica dels objectes.
Els desitgem molta sort.
Unes imatges d’aquesta presentació.

Croma i poètica dels objectes

2009-06-04T23:12:00.004+02:00

La Regidoria de Cultura d'Arenys de Mar es complau a convidar-vos
a la inauguració de Croma i poètica dels objectes,
pintures de Montse Roig i poemes d’Anna Hernández,
que tindrà lloc el proper divendres 5 de juny, a les
8 del vespre, a la sala d’exposicions del Centre Cultural
Calisay.
Aquesta exposició estarà oberta fins al diumenge 28
de juny.
Arenys de Mar, maig de 2009

Viatge al cor de la Malària

2009-05-12T19:05:00.008+02:00

L'amic Miquel Ruiz de Fotògrafs per la Pau, ens ofereix al blog un reportatge que aquest fotògraf va publicar a la revista Presència. Amb en Miquel ens vàrem conèixer amb actes de solidaritat per la guerra de Bòsnia, on ell va arriscar molt per salvar persones i reunir famílies.

Entre moltes més activitats fotogràfiques i solidaries que en Miquel a treballat aquest anys, ara ens presenta un viatge a Libèria, al cor de la malària.

Si algú esta interessat a poder llegir el reportatge de Presencia li puc passa els PDFS perquè cels poguí imprimir i llegir el tema ( podeu contactar amb )miquelruizaviles@gmail.com
Contacte amb nosaltres
fotografsperlapau@hotmail.com

Els Premis del PixelJazz Terrassa

2009-05-07T17:16:00.003+02:00

Els Premis del PixelJazz Terrassa

El Pícnic•Jazz va realitzar enguany l’onzena edició. Jazz i lleure al Parc Vallparadís en la proposta més popular i multitudinària del Festival. Dins d’ aquesta festa musical al aire lliure, va tenir lloc també la cuarta edició del Concurs Fotogràfic “Pixel Jazz”, organitzat conjuntament pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC i el mateix Festival de JazzTerrassa.

Varen participar al voltant de 800 aficionats a la fotografia que amb les seves imatges varen descriure l’ aspecte més lúdic i original de la activitat més popular del Festival. El Jurat format per professionals del CITM/UPC i del Festival Jazz Terrassa varen seleccionar a les tres millors fotografies:

1er Premi: Vicens Tomàs
2on Premi: Arantxa Cejudo
3er Premi: Robinson Ferrufuno

Las tres fotografies guanyadores es podran veure des de la pàgina web del JazzTerrasa, www.jazzterrassa.org i des de la web del Centre de la Imatge i la Tecnologia de la UPC, www.citm.upc.edu.

Terrassa, a 7 de maig de 2009

Tortell Poltrona, 35 anys fent de pallasso

2009-05-05T12:59:00.003+02:00

El Circ Cric ha obert temporada amb nou espectacle al peu del Montseny, i a la vegada el dia 1 de maig Tortell Poltrona va celebrar els 35 anys que fa de pallaso, i ho va fer particip amb tots els qui omplien la carpa del circ.
Moltes felicitats i per molts anys a tu i tot els teu equip i gràcies per fer-nos riure.

JAZZ & SWING amb la Barcelona Jazz Orquestra

2009-05-01T09:47:00.008+02:00

JAZZ & SWING amb la Barcelona Jazz Orquestra. Convidat de luxe: Scott Robinson

Aprofitant la seva estada a Barcelona, Scott Robinson va actuar amb la Barcelona Jazz orquestra a la Sala Apolo de Barcelona.

Scott Robinson és un dels multi instrumentistes més versàtils de l'actualitat. Ha tocat el saxo tenor amb l'orquestra de Buck Clayton, la trompeta amb el quintet de Lionel Hampton, el clarinet amb Paquito de Rivera, el saxo baix amb la New York City Opera. interpretant qualsevol estil de musica imaginable, i tocant instruments inhabituals com el theremin o l'oficleid. Ha treballat en nombroses ocasions interpretant musica de cinema, a la radio, a la televisió, i la seva discografia inclou gairebé 200 títols.

Com a instrumentista i com a líder, ha rebut nombrosos premis i honors, i ha rebut diversos premis Grammy.

És un músic respectat a tots els camps jazzístics, des de el tradicional fins a l'avantguarda, coneix les arrels, i alhora és un aventurer arriscat. Això l'ha portat a actuar a escenaris de tot el mon.

Aprofitant la seva estada a Barcelona, on enregistrarà un nou disc amb el quartet de Joan Chamorro, actuarà amb la Barcelona Jazz Orquestra a la Sala Apolo, interpretant amb el saxo baríton grans clàssics del Jazz.

28 Festival Jazz Terrassa

2009-03-23T21:53:00.007+01:00

Pedro Ruy Blas i el trio de Francesc Capella

Producció exclusiva del Festival amb el crooner Pedro Ruy Blas i el trio de Francesc Capella.
Ruy Blas és un dels pocs representants del jazz vocal masculí a tot l’Estat, originari de l’escena jazzística de Madrid.
Domina molt bé l’scat, improvisació vocal generalment amb paraules i síl.labes sense sentit que converteixen la veu en un instrument més.
Ruy Blas canta amb sobrietat i de manera senzilla.
En la seva estrena al Festival ve amb un projecte pràcticament fet a mida, acompanyat d’una formació molt jazzística, liderada pel pianista Francesc Capella, qui s’encarrega també de la direcció musical."Jazz Terrassa"
http://www.jazzterrassa.org/

28 FESTIVAL JAZZ TERRASSA

2009-03-20T12:54:00.006+01:00

AHMAD JAMAL

Un espectacle.

Ahmad Jamal: piano

James Cammack: contrabaix

James Johnson: bateria

Manolo Badrena: percussió

La Mitja Marató Costa Barcelona Maresme

2009-03-15T15:11:00.006+01:00

La Mitja Marató al seu pas per Malgrat
Més fotografies a: http://vicenstomas.com

28 FESTIVAL JAZZ TERRASSA

2009-03-10T10:00:00.006+01:00

DIDIER LOCKWOOD, "Tribute to Stéphane Grapelli"
Violí: Didier Lockwood
Guitarra: Marie Écay
Contrabaix: Marc-Michele Le Bevillon
http://www.jazzterrassa.org/jazzterrassa/festivals/fjt2009/

http://www.jazzterrassa.org/jazzterrassa/festivals/fjt2009/

L'Abans

2009-02-23T12:29:00.000+01:00

Recull gràfic de Malgrat (1862-1970)

Us convidem a l'acte del proper dimecres 25 de febrer a les 20:00 a la Biblioteca la
Cooperativa de Malgrat. En aquest acte lliurarem el primer fascicle i les tapes del
llibre que estem escrivint per l'editoral Efados anomenat: "L'Abans: recull gràfic
de Malgrat (1862-1970)" a tots els presents. Han estat convidats col·laboradors del
llibre i les famílies que ens han deixat fotografies, com a agraiment per la seva
col·laboració els entregarem aquest primer fascicle abans que aparegui a les
botigues (estarà disponible a les llibreries del poble a partir de divendres).
Esperem la vostra presència.

Gràcies per tot

Atentament, els autors:
Núria Arís, Sònia Garangou i Joan Piña.

Carles Sabater

2009-02-14T10:16:00.018+01:00

Gràcies per les teves cançons

A la terra humida escric
nena estic boig per tu
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu

Torre de Can Sala : 22 anys de finestres obertes

2009-02-05T15:10:00.004+01:00

Aquestes fotografies les vaig fer l'any 1987 per denunciar des de Som-hi les finestres obertes d'aquesta casa.
Hi ha alguna explicació del per què encara estan igual, i a qui interessa que es malmeti aquesta construcció.
M'agradaria saber-ho i estic segur que a molts ciutadans també.

Budisme tibetà al bell mig del Parc Natural del Garraf

2009-02-01T22:19:00.010+01:00

Sakya Tashi Ling:

Sabíeu que al cor del Garraf s’hi troba un petit tros del Tibet?

Realment és com si haguéssim fet un viatge a terres molt llunyanes, sense sortir de casa.

Sakya Tashi Ling és un monestir budista, instal.lat en el palau modernista de Plana Novella del 1890, al mig del Parc Natural del Garraf. Es tracta del primer monestir budista de Catalunya.

També podem visitar el monestir per dins. Hi ha visites guiades al Museu Palau Novella, el qual mostra les sales patrimonials del Palau pre-modernista de la Plana Novella, però també una col.lecció d’art i cultura tibetana.

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLENCIA I LA PAU

2009-01-30T14:44:00.009+01:00

Alumnes de la Escola Vedruna de Malgrat, han reivindicat la PAU amb la lectura del manifest, poemes, i cançons davant l'escola. Els nois i noies han format la paraula PAU, com es pòt veure a la fotografia.

Molts centres escolars han refermat el seu compromís per la PAU dins la celebració del DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU, denunciant la situació de desprotecció en què viuen milions de persones arreu del món.

"Per què celebrem el dia de la Pau?

Els aliments ens permeten créixer físicament, el treball acadèmic ens fa créixer intel•lectualment, però per fer-nos persones falta quelcom més que aquest creixement físic i intel•lectual. Ens fa falta un creixement en valors i aquests tan sols es poden anar adquirint, si som capaços de reflexionar-hi i assimilar-los com a propis.`

El treball que fem cada any sobre la Pau, pretén fer aquesta reflexió sobre algun dels valors que la nostra societat en general té poc assumits i voldríem que cada un de nosaltres el féssim nostre. I a la vegada ho fem en un acte comunitari de tot l’institut, per potenciar el treball col•lectiu en front de l’individualisme, acceptant les nostres diferències.

Això ho fem en un dia molt concret, el 30 de gener “Dia mundial de la pau i la no violència” als centres escolars d’arreu del món, que com ja sabeu coincideix amb l’aniversari de la mort de Gandi.

Aquest any el valor que hem treballat ha estat el respecte per les persones més dèbils.

Ara escoltarem els companys i les companyes representants dels diferents nivells de l’institut, que llegiran les frases que vosaltres heu elaborat després de fer aquesta reflexió a fons sobre el tema.

He de dir sincerament que em quedo sorpresa de les vostres reflexions, n’hi ha de molt profundes, cosa que manifesta un alt grau d’assimilació per part dels qui les heu elaborat.

Desitjo que aquest respecte vers els més dèbils sigui un dels valors que tots hàgim assimilat i que posem a la pràctica en el dia a dia a casa nostra, a l’institut, a la feina i, en qualsevol ambient on estiguem. Això, evidentment, ajudarà a fer que hi hagi una mica més de pau al nostre entorn, i conseqüentment arreu del món.

La Bella Lola, aroma d' havanera

2009-01-28T15:15:00.008+01:00

Fotografies: Vicens Tomás

XIè CERTAMEN LITERARI “NOSALTRES LES DONES”

2009-01-27T15:58:00.001+01:00

PREMIS ASSOCIACIÓ DE DONES DE MALGRAT 2009

BASES:
1. Les participants seran dones a partir de 16 anys d’edat.
2. El tema serà lliure
3. Es pot participar en la modalitat de narrativa, poesia i premi local.
4. Els treballs seran inèdits i escrits en català o castellà.
5. Es lliuraran TRES còpies a doble espai i per una sola cara en paper DIN A-4. L’extensió dels treballs serà de 3 a 30 folis per a les diferents modalitats.
6. Amb cada treball s’acompanyarà una plica que contindrà: el títol del treball, la modalitat i el pseudònim. Dins del sobre, hi heu d’indicar, a més, el nom i cognoms, adreça i telèfon.
7. Cada participant pot escriure només en una d’aquestes dues modalitats: narrativa o poesia.
8. Podeu enviar el treball per correu a l’associació de Dones de Malgrat: Apartat de Correus, 137 o al nostre local de la Plaça Anselm Clavé, 7 baixos, Malgrat de Mar 08380; o bé, lliurar-lo personalment al local els dimarts de 5 a 9 del vespre.
9. El termini per presentar els treballs és el dia 28 d’abril.
10. L’entitat convocadora es reserva el dret de la seva difusió oral i escrita i sense afany de lucre. No obstant això, en cas de publicació que produís beneficis econòmics serien respectats els corresponents drets d’autor. Els treballs presentats no es retornaran. Els guanyadors hauran de fer arribar a l’Associació els seus treballs en format CD.
11. La participació en el concurs comporta l’acceptació íntegra de les bases que el regeixen.

CONVOCATÒRIA dels premis

“NOSALTRES,LES DONES”que seran atorgats el diumenge, 31 de maig de 2009

PREMIS
Premi Narrativa 200 €
Premi Poesia: 200 €
Premi Local: 200 €

Un tomb per Colliure

2009-01-21T15:52:00.001+01:00

La nevada de la nit de Reis

2009-01-07T09:30:00.003+01:00

Hi hagut més il•lusió que no pas neu, però es el que tenen les nevades, ens donen alegria i ens fan sortir al carrer a tocar la neu

Primer bany de l'any

2009-01-01T12:45:00.000+01:00

Món

2008-12-24T16:22:00.002+01:00

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Lluís Llach

New York 2008

2008-12-23T23:22:00.000+01:00

Josep Frigola des de el Níger

2008-12-10T23:57:00.002+01:00

EL DRET A CONÈIXER ELS DRETS I A FER-LOS VALER

No fa gaire vaig col•laborar en una sessió de formació d’educadors d’una ONG que treballa el camp de l’educació de base per a joves i adults no escolaritzats. Quan el responsable del programa ens va encomanar el material didàctic necessari, a més de la sèrie de làmines sobre el cos humà i altres temes de ciències naturals, va demanar, amb especial interès, la làmina de la dona dels sis braços. Ell, un home fet i pastat en la cultura masclista d’aquest país. Ben cert, el dibuix d’aquesta làmina és un pèl provocatiu en aquestes latituds. Fa reaccionar encara que no vulguis, tant si la mires pel dret com pel revés.

Intento descriure-la. Representa una mestressa de casa ben simpàtica. Porta enfaixat, davant el pit, un nen petit que mama. Al cap hi té en equilibri una grossa palangana plena de llegums i d’un feixet de llenya. Té sis mans que belluguen a dreta i a esquerra fent feina sense parar. Serveix menjar al marit assegut a taula; en dóna una cullerada per l’altre costat al nen més grandet; sosté enlaire un plat calent per oferir a algú (l’hoste, probablement). Amb dues mans més cap avall, agafa una galleda plena d’aigua a la dreta i l’escombra a l’esquerra. Encara li resta una mà per acabar de fer el compte. La té enlairada i estreny el pal de morter amb què tritura el gra. Per si li quedés temps i tingués més mans, a terra s’hi veu un estol de plats i cassoles per rentar.

Al dors de la dona dels sis braços s’hi troba una altra historieta que també té el seu punt de picantor. Es tracta d’un horari de treball comparatiu entre l’home i la dona en època de pluges. Ho resumeixo. La dona no para de treballar des de bon matí fins tard a la nit. L’home, més relaxat, s’ho combina entre les cinc pregàries, el treball del camp, els dos àpats i la xerradeta vespertina amb els amics.

Aquesta secció educativa sobre la condició de vida de la dona forma part d’un conjunt de temes socials i de drets humans en particular. L’oferim amanida amb aquests suports pedagògics per fer-la més entenedora. I ho recolzem, tot plegat, amb els articles més rellevants de la Declaració dels Drets humans de 1948 i de la Carta africana de 1981. Us haig de confessar, però, que moltes vegades no sabem per on començar. Quins són els drets més fonamentals, més d’extrema necessitat, que s’han de reivindicar i fer respectar de forma imperiosa? Què ens hem d’exigir i devem exigir a governs i organismes internacionals per a no abdicar de la nostra condició humana ni trair-la indefinidament? Un primer pas deu ser demanar a la justícia de cada país que actuï independentment del poder executiu, que sigui imparcial i justa. Però, quina rateta posarà l’esquellinc al gat?

El que sembla evident és que no es pot transigir i baixar més avall d’uns mínims de respecte i dignitat humans. Hi ha drets fonamentals que són de vida o mort. Hi hauria d’haver tolerància zero quan es tracta de manca greu d’alimentació, sanitat i educació per a poblacions senceres. No hi val cap excusa, de ningú. Ja sabem prou bé que els països del dit Tercer Món portem a sobre moltes contradiccions internes, la mala gestió i la corrupció incloses. Amb tot i això, res no ens hauria d’impedir de lluitar per anar més a fons i aconseguir uns nivells de justícia i pau més satisfactoris, més globals.

En el tarannà de vida de la majoria de gent d’aquí, s’hi poden veure tres situacions ben típiques. Una bona part, a través l’experiència de vida pròpia, pot saber quin respecte se li deu com a persona i com a membre d’una comunitat; desconeix totalment, en canvi, quins deures i drets jurídics li pertoquen. Molta altra gent es deixa arrossegar pel fort corrent del fatalisme o del “Déu ho vol així” o de “sempre ho hem vist així”. Hi ha, encara, una categoria de gent, cada dia més nombrosa, que és conscient dels seus drets però no sap ni veu a quina porta trucar; a fi de compte, acaba pensant que tota sola no podrà resoldre mai els seus problemes.

Precisament, és en aquesta categoria, sense oblidar les altres dues, que intentem treballar en la nostra visió educativa. Conscienciar més, canviar mentalitats escanyavides que acaben enterrant tots els adeptes del “no s’hi pot fer res”. Dit així, pot semblar bonic i coherent. Quan hi ets pel mig, t’adones que és un treball molt lent i de llarg recorregut. Només ens reconforta saber que contribuïm a un procés educatiu de primera necessitat en el que és capital tenir una visió de la persona íntegra i global. Malauradament, són els programes educatius qualificats de ràpids, efectius i útils els qui atreuen més els planificadors de projectes de desenvolupament. Hi aboquen diners a cabassos. En aquesta visió educativa preval el que és cognitiu i productiu, el que permet guanyar-se bé la vida en quatre dies. Molts altres valors humans i universals, l’enteresa del ser humà i la integritat de la vida social en surten esquifits.

Mentre a Occident s’estan reclamant tota mena de drets per a persones, animals, plantes i demés, aquí ens trobem amb una bona part de la població que ni sap què vol dir tenir un dret, no parlem ja de com l’ha de fer valer. Convido a dedicar temps i reflexió per sospesar millor les prioritats, per cremar molta més energia a sensibilitzar, persuadir i actuar on faci falta. Per un costat, s’exigeixen drets a cara i creu, es remouen valls i muntanyes, mentre que per l’altre, hi ha gairebé una absència total de llibertat i dignitat humanes sense que ningú digui ni piu.

És hora que no ens deixem engolir per la incoherència descomunal d’haver-nos declarat països “civilitzats” i “civilitzadors” mentre a una bona part de la humanitat se li esclafen i destrueixen els drets més bàsics.

Josep Frigola, col•laborador de Justícia i Pau

Un tomb pel Pla, repetim sessió

2008-11-30T17:59:00.004+01:00

Divendres dia 5 a les 5 de la tarda repetim "Un tomb pel Pla", al Centre Cultural de Malgrat.

El Centre Cultural ha quedat petit per veure "Un tomb pel Pla", per aquesta raó el divendres dia 5 a les 5 de la tarde tornem a projectar "Un tomb pel Pla", pels que vareu quedar al carrer i per tots els qui vulguin repetir.
Moltes gràcies

PUNT DIARI DIA 29-11-08

2008-11-30T00:21:00.001+01:00

Un pla de pel·lícula

Editen un documental sobre un dels últims espais agrícoles de l'Alt Maresme: el pla de Grau de Malgrat

el reportatge

TERESA MÁRQUEZ. Malgrat de Mar

EDICIÓ DE LUXE. El reportatge Un tomb pel pla es presentarà en societat aquest diumenge al migdia al centre cultural de Malgrat de Mar. Els autors no descarten fer un treball més reduït per donar-li sortida fora del municipi.

L'hivern del 2006/2007 el fotògraf malgratenc Vicens Tomàs es va penjar la càmera de filmar a l'espatlla i va marxar cap al pla de Grau, un dels últims espais agrícoles amb activitat que encara queden al nord del Maresme. Un cop enmig dels camps va anar a la recerca dels pagesos que encara treballen la terra i els va entrevistar. Trencar el silenci sorrut d'aquest col·lectiu no és fàcil, però a Tomàs els agricultors el coneixen de sempre, perquè ve de família de pagès. «Sovint deixava la càmera dalt del trípode i en funcionament i encetava la xerrada. Fins i tot més d'un es va sorprendre quan li vaig dir que havia filmat la trobada. Ni se n'havia adonat», explica el fotògraf. De fet, els vincles de Vicens Tomàs amb el pla de Grau són profunds, com les arrels. A finals del 2006 ja va presentar un recull d'imatges sobre el procés del fesol del ganxet –producte estel·lar de la zona– i que també feia un repàs sobre la vida als camps del pla de Grau. Però la proposta que es presenta demà al migdia al centre cultural va més enllà.

El resultat és un reportatge, Un tomb pel pla, de poc més d'una hora on hi apareixen una trentena d'entrevistats lligats a una terra que s'estén des de Malgrat fins al delta de la Tordera. Tomàs assegura que la majoria de la gent que hi surt «valoren sobretot poder treballar a l'aire lliure i tenen com a temor principal el mal temps». La filmació, de la qual n'ha fet una edició molt acurada Pep Boix, i en què el músic Xavier Dotras ha posat la banda sonora, també recull un llarg rosari d'anècdotes explicades pels seus protagonistes, renecs propis del col·lectiu –«alguns amb molta gràcia»– i cançons. En aquest últim cas, fins i tot el fotògraf aconsegueix reunir uns quants pagesos al final del reportatge perquè interpretin dues de les peces més populars. Les reiterades visites al pla de Grau, reconeix Tomàs, fins i tot li han permès trobar-hi aspectes poc coneguts. «A la zona hi ha encara un ramader que engreixa vaques i té xais, un dels últims ferrers de cavalls que queda a Catalunya i un instal·lador d'hivernacles», recorda.

La presentació del reportatge, del qual s'ha fet una primera edició amb part de la qual s'obsequiarà les persones que hi intervenen, també servirà de porta d'entrada a la cinquena edició de la Jornada Gastronòmica de la Mongeta del Ganxet, que se celebra a Malgrat del 3 al 21 de desembre i en la qual prenen part la Cooperativa Agrícola Progrés-Garbí, restaurants locals i les parades del mercat municipal. «És una bona manera de fer bandera dels productes que ens són propis», apunta Tomàs i recorda que està en converses amb Palafolls per presentar també el treball allà, perquè alguns dels agricultors que treballen al pla de Grau viuen al poble veí.

«El futur del camp? Home, difícil. Hi ha molta gent cansada i que no té fills que els mantinguin la feina. Però alhora també n'hi ha molts que senten tan seva la terra que no entenen la vida sense estar-hi lligats, per molt que els sigui feixuga», reflexiona Vicens Tomàs.

Un tomb pel Pla

2008-11-24T16:53:00.002+01:00

Un tomb pel Pla

2008-11-18T21:05:00.002+01:00

" Un Tomb pel Pla " estrena el 30 de novembre
UN TOMB PEL PLA És un documental sobre la pagesia que treballa a la zona agrícola del pla de Grau, superfície que es situa entre el delta de La Tordera i el poble de Malgrat. La filmació conté més de 30 entrevistes realitzades durant l’hivern de 2006-07 a persones estretament vinculades al pla de Grau. Amb la càmera al damunt, s’han anat captant les imatges i impressions espontànies sobre el que els nostres protagonistes pensen del camp. Escoltem les seves inquietuds, revivim alguns records, el que opinen de la política de preus, producció, la immigració i sobretot, com veuen el futur de la pagesia i en definitiva el del pla de Grau.

Direcció i entrevistes: Vicens Tomàs
Disseny i realització: Pep Boix
Una producció de Carme Beltràn-Vicens Tomàs
Música de Xavier Dotras

Patrocinat per:
CAIXA DE SABADELL
COOPERATIVA PROGRÉS-GARBÍ
FERRETERIA CASTELLÀ
FOTO ESTUDI VICENS TOMÀS
GEL-BO-PLANT
JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA
LLIBRERIA LA PILONA
PERE MARGALL
REVISTA SOM-HI!

Presentació dia 30 de novembre de 2008 a les dotze del migdia al Centre Cultural

Del Blog de la Neus Serra

2008-11-16T21:10:00.008+01:00

N’havíem parlat fa un temps. Mentre treballavem plegats per fer el DVD sobre la pagesia de Malgrat, i que es va presentar amb motiu de les Jornades del fesol del Ganxet. Havia abocat tantes ganes i il·lusions en aquesta història de les jornades gastronòmiques, tenia tantes idees al cap, que no podia parar de parlar-ne cada cop que ens trobàvem per enllestir el DVD. Va ser llavors que en Vicens Tomàs em va parlar també de les seves idees i dels seus projectes. D’un treball que tenia al cap sobre la pagesia.

Ha passat el temps. Sense voler m'ha tocat apartar-me de l'organització de les Jornades Gastronòmiques. De fet, en un principi vaig creure sincerament que seria fàcil continuar com a mínim aportant idees a un projecte que encara era tendra. Un projecte important que demana molta implicació per poder consolidar-se. Aviat vaig notar que la voluntat, les ganes de treballar en allò creus, o el voler col·laborar de manera positiva, no són avui valors massa especials o interessants per alguns. Potser havia estat un pèl innocent?. No ho sé. Només sé que a la gent la vas coneixent de mica en mica, sobretot pels gestos. Ben aviat vaig notar que la meva col·laboració o qualsevol aportació que pogués fer no seria mai benvinguda. Una pena. Més aviat, s'ha tractat de carregar-se tranquilament el treball i els projectes madurats i pensats durant tres anys sense que ningú els distregui. (En tot cas, si algú coneix cap altra raó que justifiqui haver acordat per l'article 29 la dissolució d'un consell de turisme recentment creat amb el consens de TOTS, i ple de projectes a mig fer, sense tenir cap proposta millor a la taula que m'ho digui i tan amics com sempre).

Total, que quan en Vicens Tomàs em va dir que ell havia continuat endavant, i que la seva idea tenia ja forma, em vaig alegrar. De veritat. Va ser una conversa casual durant el darrer Aplec de sardanes de Malgrat. Res, cinc cèntims del projecte i de com ho havia pogut tirar endavant. Estic molt contenta. Que algú es prengui la molèstia de fer un recull de la nostra memòria col·lectiva no té preu. La pagesia i el Pla de Grau formen part de la identitat i de la cultura local de Malgrat. Tots els documents que avui poguem recollir són un regal molt valuós pels nostres fills. No en tinc cap dubte.

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

2008-10-30T11:23:00.001+01:00

(Font: Diari Maresme)

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

El XXIII Congrés de la Confederació Espanyola de Fotografia que es va celebrar dissabte passat a Cerdanyola del Vallès, va lliurar durant el sopar de gala el Premi Nacional de Fotografia a l'entitat Foto Film Calella.

Dilatada trajectòria

Aquest distintiu premia així la trajectòria de l'entitat calellenca, amb més de 40 anys d'existència, per la seva vinculació amb les activitats de les arts visuals - cinema i fotografia -.

Lliurament del premi

Va lliurar el reconeixement el President de la Confederació Espanyola de Fotografia, Joan Palmer, i va recollir-lo el president de Foto-Film Calella, Joaquim Sitjà. També van assistir el president honorífic de l'entitat, Santiago Marrè, membres de la Junta de l'entitat i la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Calella, Pilar Rocafort.

L'entitat

Foto-Film Calella és una entitat cultural sense ànim de lucre, fundada l'any 1966, dedicada a la promoció, divulgació i la popularització de la imatge a través de tots els camins possibles com ho són la fotografia, el cinema i el vídeo, però també és oberta a l'aplicació de les noves tecnologies. Des de fa tres anys, l'entitat organitza cada mes d'abril el Festimatge - Festival de la Imatge i la Fotografia de Calella -, que engloba tres importants i prestigiosos esdeveniments de llarga tradició: la Trobada Internacional de Cinema 9,5, que es celebra des de fa 35 anys; el Certamen de Fotografia Trofeu Torretes, que compta amb 32 edicions; i el Trofeu Torretes de Curtmetratges que el proper mes d'abril arribarà a la 15a edició.

Moltes felicitats!

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

2008-10-30T11:23:00.000+01:00

(Font Diari del Maresme)

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

Dilatada trajectòria

Aquest distintiu premia així la trajectòria de l'entitat calellenca, amb més de 40 anys d'existència, per la seva vinculació amb les activitats de les arts visuals - cinema i fotografia -.

Lliurament del premi

L'entitat

Moltes felicitats!

Comandante Che Guevara

2008-10-10T23:58:00.008+02:00

El 9 d'octubre de 1967 a l'escola de La Higuera executaven al "Che", aquí van unes lletres de cançons a la seva viva memòria

Si el poeta eres tú

Pablo Milanés

Sí el poeta eres tú,
como dijo el poeta,
y el que ha tumbado estrellas
en mil noches
de lluvias coloridas eres tú,
qué tengo yo que hablarte Comandante

Si el que asomó al futuro su perfil
y lo estrenó con voces de fusil
fuiste tu guerrero para siempre
tiempo eterno.
Qué puedo yo cantarte Comandante

En vano busco en mi guitarra tu dolor
y en mi jardín ya todo es bello no hay temor.
Qué puedo yo dejarte Comandante
que no sea cambiar mi guitarra por tu suerte
o negarle una canción al sol
o morir sin amor
Qué puedo yo cantarte Comandante

Si el poeta eres tú
como dijo el poeta
y el que ha tumbado estrellas
en mil noches de lluvias coloridas eres tú.

Qué puedo yo cantarte Comandante.

Hasta siempre Comandante

Carlos Puebla

Aprendimos a quererte
desde la histórica altura
donde el sol de tu bravura
le puso un cerco a la muerte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu mano gloriosa y fuerte
sobre la historia dispara
cuando todo Santa Clara
se despierta para verte.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Vienes quemando la brisa
con soles de primavera
para plantar la bandera
con la luz de tu sonrisa.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Tu amor revolucionario
te conduce a nueva empresa
donde esperan la firmeza
de tu brazo libertario.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

Seguiremos adelante
como junto a ti seguimos
y con Fidel te decimos:
hasta siempre Comandante.

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante Che Guevara.

(1965)

Esta canción fue compuesta poco de después de conocerse la carta de despedida del Che.
http://es.youtube.com/watch?v=IBtOzkkeab0&feature=related

"La vitrina del fotògraf" repassa la trajectòria del reporter mort a Sierra Leone

2008-10-02T16:10:00.007+02:00

“La vitrina del fotògraf” del Palau Robert de Barcelona acollirà a partir d'aquest dijous una mostra dedicada a un operador de càmera de televisió en comptes d’un fotògraf. Es tracta de Miguel Gil, mort el 24 de maig de 2000 en una emboscada a Sierra Leone mentre recollia les imatges dels paisatges africans torturats per les guerres. L’exposició obrirà les portes al públic dijous, a les 10 hores del matí, i es mostrarà fins al 30 de novembre.

La “vitrina” dedicada a Miguel Gil es compon, fonamentalment, de quatre audiovisuals. Les imatges van ser enregistrades pel periodista en diferents guerres al continent africà, i també a Bòsnia, a Kosovo i a Txetxènia. Els quatre reportatges recullen imatges inèdites captades per la seva càmera i comentaris de professionals i amics que van compartir la seva vida i professió.

Així, s’hi podran veure testimonis de periodistes que el van conèixer de prop, com ara David Guttenfelder i Enric Martí, de l’agència AP (Associated Press), Gervasio Sánchez, Cokine Dufka o Ramon Lobo, aquest darrer de El País. També es podrà descobrir la seva faceta més personal a través de les explicacions i dels records evocats pels seus amics. Records que parlen de la infantesa i l’adolescència, fins al seu pas per la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret.

Després de deixar enrere la vida professional com a advocat, Miquel Gil es va submergir en la tasca de reporter en zones de conflicte a partir de 1993, com a conseqüència d’un viatge que va fer a Croàcia amb la idea d’entrar a Bòsnia, que feia més d’un any que estava en conflicte. A Sarajevo, i amb l'ajut de reporters com Mike Sposito, Eldar Emric, José Luis Márquez, Mark Chisholm o Elly Biles, va aprendre la tècnica i una nova manera de documentar aquella realitat cruenta.

1995. Posteriorment viatjaria pel Zaire, Sudan, Kosovo, o Sierra Leone, entre altres països.

http://cultura.e-noticies.cat/el-reportatges-de-miguel-gil-al-palau-robert-21253.html

» 'Sexe, amor i literatura', al Versus Teatre

2008-09-30T10:03:00.005+02:00

Fins el diumenge dia 5 d'octubre
Sexe, amor i literatura és una obra policíaca, alhora que un viatge cap al descobriment d'un mateix. Tracta la història d'un policia que intenta aclarir el presumpte assassinat d'un home. El principal sospitós és el company sentimental del mort, un professor que exercirà una gran atracció sobre el policia, esdevenint per a ell un mestre en l'art de la seducció.
Veritat i ficció, realitat i literatura, es barregen en la investigació d'aquest cas d'assassinat protagonitzat per Xevi Gómez i David Verdaguer, sota la direcció de Joan Gallart.

Un tomb pel Turó d'en Serra

2008-09-22T21:57:00.005+02:00

Diumenge 21 vaig fer un tomb pel Turó d'en Serra, val la pena gaudir de les vistes que ens regala aquest petit turó i que tenim tant aprop.Malgrat entre pinedes
Castell de Palafolls
Alguns caçadors que no respecten la natura
Les garrofes, son bones per fer crema catalana amb la seva farina
Els pins majestuosos
El romaní
Sembla que toquin al cel
Camí de Can Gibert, el color es de tardor
El Pla de Grau
Des de el Turó es pot escoltar el cor que canta a l'ofici del diumenge a Sant Genís
El fonoll, apunt per adobar les olives amb sal i fonoll
Les treballadores formigues acabant de omplir el cau per el llarg hivern
Una senyal que ha quedat desfasada, es evident.

A beure Moritz toca

2008-09-17T16:35:00.004+02:00

Cervesa Moritz

A beure Moritz toca

Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.

Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.

Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. 'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'. Que n'és de difícil, ser normal...

Passa-ho si us plau

I si t'agrada la cervesa, ja ho saps!

Minuts de felicitat

2008-09-17T13:28:00.000+02:00

2008-09-16T15:40:00.006+02:00

Exposició Circ Cric Per Pallassos sense Fronteres

Aquest projecte fotogràfic s’ha fet per recollir ajudar econòmica per un proper treball a Haití que el portaran a terme Pallassos S/F.

Els organitzadors agraeixen la visita i la col·laboració al projecte.

Informen que és van adquirir un total de 32 fotografies que a 50 euros fan 1.600 euros, més 273,20 euros entre pins, clauers, nassos, llibres i samarretes.

Les despeses les aporten els organitzadors, per tant la quantitat integra un total de 1.873,20 euros seran entregades a “Pallassos sense Fronteres” per el seu proper projecte.

Moltes gràcies a tots.

Gràcies per tot

Vicens - Carme

11 de setembre de 1976, tres banderes catalanes

2008-09-10T00:07:00.005+02:00

Tres banderes catalanes varen onejar al balcó de l'Ajuntament de Malgrat per pocs minuts i ens va quedar aquest testimoni gràfic.
Com diu Raimon, per uns moments ens sentírem més lliures...
A la tarde tres ciutadans ens vam tenir que presentar a la casa de l'alcalde on ens va retreure tot el que podria haver passat si ell no hagués notificat a governació de que tot estava controlat.
Seria interessant que si algú recorda aquella Diada de 1976 ens expliques alguna cosa més.

La verema a Malgrat

2008-09-08T10:31:00.003+02:00

La Verema de Can Aulet

“des d’un cos i uns ulls de dona”

2008-09-05T15:08:00.012+02:00

“des d’un cos i uns ulls de dona”

“vaig començar a escriure tal com jo ho sentia, tal com rajava, des d’un cos i uns ulls de dona”. Així ens parla Montserrat Abelló de la seva poesia, una poesia que es basa en “la força de la paraula” i “en el pes de la paraula a través del seu significat profund i ritme intern”.
Acaba de fer 90 anys, ha rebut el premi d’honor de les lletres catalanes, entre d’altres … "els premis t'honoren molt, però no són el més important, perquè el fonamental és la poesia". Ja ho diu Laia Noguera “la teva petja és profunda perquè abasta l’úter d’on surten les teves mateixes paraules.”, paraules que se’ns dóna des de el seu primer llibre Vida diària (1963) al darrer El fred íntim del silenci (2008) passant per altres veus, les traduccions de dones, com Adrienne Rich, Sylvia Plath , Anne Sexton …

*Recital de poesia a càrrec de Montserrat Abelló i Laia Noguera a la Biblioteca de Malgrat de Mar el divendres dia 19 de setembre a les 19h. Amb el suport de l’Ajuntament de Malgrat de Mar i el programa de radio “Fent paraules”

Montserrat Abelló
(Tarragona, 1918) poeta i traductora va publicar el seu primer llibre de poemes el 1963 sota el títol de Vida diària. Després vingueren Vida diària.Paraules no dites (1981), El blat del temps(1986), Foc a les mans (1990), L’arrel de l’aigua (1995), Són màscares que m’emprovo (1995) i Dins l’esfera del temps (1998). Tota la seva obra poètica escrita fins ara es troba recollida a Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002, (2002). Memoria de tu i de mi (2006), i el darrer El fred íntim del silenci (2008) .
La seva vessant de traductora a on dóna veu a dones de parla anglesa en llibres com Cares a la finestra (1993), Plath, Sylvia Plath. Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006) ...

http://www.uoc.edu/lletra/noms/mabello/index.html

http://lectoracorrent.blogspot.com/2008/07/montse-abell-i-moiss-broggi-premiats.html

http://www.escriptors.cat/autors/abellom/

VISA Festival Internacional de Fotoperiodisme

2008-08-30T09:36:00.001+02:00

http://www.visapourlimage.com

Les cigonyes descansen al campanar

2008-08-29T09:45:00.005+02:00

Aquest matí del dia 29 ens hem despertat amb aquesta sorpresa, unes cigonyes han fet un descans al campanar de Malgrat per continuar mes tard el viatge emigratori cap a Àfrica

DISCURS DE SEATTLE

2008-08-20T00:24:00.001+02:00

Protegint la natura. Carta del cap indi Seattle al governador de l'estat de Washington.
http://www.jouscout.com/OP9C10.htm

Els Focs amb eclipsi

2008-08-17T16:49:00.000+02:00

Els Focs amb eclipsi

Concert de Mojinos Escozios

2008-08-17T16:35:00.003+02:00

Concert de Quicu el Celiu, el Mut i el Noi de Ferreries

2008-08-17T16:30:00.000+02:00

Al ritme dels Cremats

2008-08-14T09:21:00.010+02:00

Una gran vetllada amb els Cremats a Calella de Palafrugell, amb un concert d'havaneres, boleros i música amb ritme caribeny. També amb temes de Patxi Andion i Carlos Cano entre altres.

El 13 d'agost al Jardí del Sant Roc, la lluna, tot el mar de Calella a tocar i aquests músics de la terra on cantaven, tot feia que fos un regal d'una nit d'agost on la meteorologia es va vestir de gala i ens va oferir una vetllada per descansar de la calor i gaudir de les cançons.

Endavant Cremats.

http://www.grupelscremats.com/

17è FESTIVAL DE JAZZ D'ARENYS

2008-08-09T23:32:00.002+02:00

Amadeu Casas Strollin Band

El Pregó amb Sergi Vives

2008-08-09T13:14:00.003+02:00

Bona Festa Major

Exposició Circ Cric

2008-08-07T23:45:00.000+02:00

17è FESTIVAL DE JAZZ D'ARENYS

2008-08-03T18:27:00.008+02:00

El divendres dia 1 obria portes al pati del Calisay el 17è Festival de Jazz d'Arenys, amb la Barcelona Jazz Orquestra, de qui podeu veure les fotografies.

Cada divendres a les 11 de la nit podrem gaudir ne nous grups del món del jazz.

El dia 8 d'agost l'actuació de AMADEU CASAS STROLLIN BAND.

www.arenysdemar.cat/festivaldejazz

2008-07-30T15:22:00.003+02:00

Quico Gavara i Toni Privat exposen El Pla a la Biblioteca La Cooperativa a partir d'aquest divendres 1 i fins el 17 d'agost.

Es tracta d'una col·lecció de 40 fotografies seleccionades del projecte El Pla, realitzades en blanc i negre. Aquestes fotografies són la particular mirada de Gavara i Privat sobre la pagesia, la singular bellesa del Pla de Grau i la passió d'homes i dones que hi treballen. "Amb les nostres fotografies ens apropem a un pagès dinàmic i esperançat, que viu en harmonia amb la naturalesa", afirmen Quico Gavara i Toni Privat sobre aquest treball.

L'horari per visitar l'exposició El Pla és de 19 a 22 h els dissabtes i festius i els dies feiners en les hores habituals d'obertura de la Biblioteca La Cooperativa.

Si cliqueu a sobre del document adjunt podreu veure el tríptic de l'exposició.

Un Núvol blanc

2008-07-18T16:20:00.000+02:00

Un Núvol blanc

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d‘un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...

Lluís Llach

"Hasta siempre comandante"

2008-07-17T10:15:00.014+02:00

Hola Antoni, m'ho vaig passar molt bé el dia que vaig venir a fer el reportatage fotogràfic, em vas facilitar molt la feina.
Gràcies per tants matins i que tinguis molta sort en nous projectes.

La Baldufa

2008-07-15T15:27:00.001+02:00

Quadern d'estiu

Temps era Temps

2008-07-14T10:59:00.004+02:00

Retrats de les entrevistes als nostres "PERSONATGES"

Postal de Malgrat

2008-07-13T15:23:00.000+02:00

Anant cap al camí del Pla, podeu trobar aquesta bonica catifa de flors grogues sota un ombrívol passeig

Excursió al Museu Agrícola del Pla de Grau

2008-07-05T15:35:00.005+02:00

Es d'agrair la iniciativa que l'Albert Turne ha tingut en muntar un museu agrícola al Pla De Grau, amb una molt important col·lecció d'eines del camp que van des de el principi del segle 20 fins a la dècada dels 70. Alguns estris son particulars i de família mentre que altres han estat cedits per persones que han treballat al camp.
La visita concertada que s'hi pot fer es didàctica i l'Albert explica detalls, història i tècniques que que es feien servir per treballar a la terra.
també hi podem gaudir d'uns aiguamolls, amb vegetació autòctona i dues oques.
També ens fa cinc cèntims d'herbes medicinals i altres per fer aiguardents.
Es molt interessant tenir un museu agrícola al Pla, i molt lloable que sigui d'iniciativa privada ja que de moment per la part pública un museu com aquest encara no l'hem vist.
La sortida i el passeig en bicicleta ha estat un plaer, comentaven els participants, que han pogut gaudir d'unes taules amb para-sol per poder fer un tast.
Enhorabona a Malgrat Divers per aquesta iniciativa.

2008-06-17T23:07:00.003+02:00

Magnòlia en mà, es un llibre de poemes de l'Anna Hernández Turné i que es molt recomanable.
Però si us agrada la prosa, els poemes, els pensaments profunds, la fotografia, la plàstica i un grapat mes coses els trobareu al seu blog.
El blog de l'Anna es per entrar-hi i gaudir de les imatges i les paraules, he gaudit una bona estona i per això el recomano.
http://magnoliaenma.blogspot.com

a tu que nues paraules i mossegues l'escriure
a tu que m'has va fet hoste de la teva llengua
a tu pels teus crits basàltics

XAVIER DOTRAS TRIO

2008-06-09T23:58:00.006+02:00

Xavier Dotras Trio va presentar el nou disc VINCENT dedicat a Van Gog.
En una excel·lent actuació d'aquest trio liderat per el músic i compositor Xavier Dotras al piano, en Toni Pujol fent sonar el contrabaix i Cèsar Martínez a la Bateria, varen fer gaudir de bona musica als qui varen anar-los a escoltar el passat divendres a Pineda de Mar.
Amb aquest trio de Xavier Dotras es donava per inaugurat el cicle Acords d'estiu al Pati de Can Comas, organitzat per la Regidoria de Cultura d'aquesta població.

Xavier Dotras
Tono Pujol
Cèsar Martínez

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Xavier Dotras , nascut a Canet de Mar (Alt Maresme) comença els seus estudis musicals de petit influenciat per l’ambient musical de casa seva. Estudia primer amb el seu pare, Jaume Dotras, fins que ingressa com a alumne oficial al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on pren contacte amb professors com Carme Undebarrena, Xavier Boliart i Carles Guinovart entre d’altres.

Allí obté el Títol Superior. Estudia també enginyeria, però, tot i obtenir el títol, no exerceix mai aquesta professió. Paral·lelament als seus estudis de música clàssica i des de molt jove inicia l’aprenentatge en música moderna de forma autodidacta i també basat en l’experiència de tocar en petites orquestres de ball. Més endevant rep classes de jazz de Lluís Escuadra, Joan Monné, Lluís Vergés i Javier Juanco. Ha tocat amb moltes formacions d’aquest gènere coincidint dalt de l’escenari amb músics com Gorka Benítez, Alfons Carrascosa, Javier Juanco, Rai Ferrer, Jo Krause, Joan Abril, Michael Weiss, Juan Carlos Narzekian, Jorge Sarraute, etc. Actualment toca en diverses agrupacions de jazz (duos, trios, quartets, etc) però promociona especialment el seu propi trio que completen Toni Pujol al contrabaix i César Martínez a la bateria. Precisament amb aquesta formació ha enregistrat els CDs “Retrospectives” (2004) i “Nit” (2006). El primer CD del trio (“Retrospectives”), en el qual hi col·laborà el saxofonista i flautista basc Gorka Benítez, va obtenir la segona posició en els PREMIS ENDERROCK-2005 dins la categoría “millor grup revelació de jazz”. En el segon CD (“Nit”) hi col·laboren Gorka Benítez (saxo i flauta), Juan Carlos Narzekian (saxo), Joan Abril (guitarra) i Xavier Caselles (veu).

Xavier Dotras també dedica el seu temps a la pedagogia musical, impartint classes de música a centres de secundària i a escoles de música. És també director de l’Orfeó Misericòrdia de Canet de Mar i teclista del mític grup de pop-rock en català “N’gai-n’gai”.

A més a més de “Retrospectives” i “Nit” ha enregistrat amb el grup Salzburg el CD “Breakfast in Somalia” del qual n’és coautor d’alguns temes i “Cançons de Canet” amb diverses formacions corals de la seva localitat. Ha col·laborat també en altres enregistraments com a músic de sessió.

És també col·laborador habitual de les Jam-session de la Sala Mozart de Calella.

saverio@xavierdotras.com

Passeig pel delta de la Tordera

2008-05-25T12:06:00.004+02:00

Passeig pel delta de la Tordera

D'altres blogs

2008-05-23T15:11:00.004+02:00

Un blog recomanat es "el meu amic el mar"

Amic es un dels escrits que si pot trobar, entre altres que val la pena llegir i gaudir de les fotografies. Gràcies al seu autor, l'amic Kepa.
http://elmeuamicelmar.blogspot.com

Amic

Per mi un amic es aquella persona que si un dia el perds, si un dia falta, tens la tranquil·litat, tens aquella pau interior de que li has dit tot el que li volies dir, que li has explicat tot el que li volies explicar, que li has expressat els teus sentiments, li has explicat les teves sensacions, que li has dit el molt que l'estimaves.

Quantes vegades quan perdem un amic, quan un amic falta, ens lamentem de que no li varem dir el que potser li volíem dir, que no li varem explicar el que potser li volíem explicar, que no li varem expressar els nostres sentiments, les nostres sensacions, que no li varem dir el molt que l'estimàvem.

Un dia vaig llegir una frase que deia: "Amic és el que ho sap tot de tú i malgrat tot t'estima

Malgrat i el seu port esportiu

2008-05-22T14:45:00.000+02:00

diaridegirona.cat » Successos

Un foc crema una llanxa al port esportiu de Malgrat de Mar i afecta dues embarcacions més

Un foc ha cremat aquest dijous a la matinada una llanxa que hi havia amarrada al port esportiu de Malgrat de Mar, segons han informat els Bombers de la Generalitat. ACN El foc ha cremat completament una llanxa de vuit metres i ha afectat parcialment les dues embarcacions que hi havia al costat i cinc amarres. Al lloc de l'incendi hi han anat cinc dotacions dels bombers que han apagat el foc en poca estona. El foc ha començat al voltant de tres quarts de dues per causes que es desconeixen. Segons han explicat els bombers, no hi ha hagut cap ferit ja que en el moment de declarar-se l'incendi les embarcacions estaven buides.

Malgrat de nit

2008-05-22T00:21:00.002+02:00

Malgrat de Nit es el resultat d'un reportatge fotogràfic de Carme Beltran i Vicens Tomàs

El fesol del ganxet de Malgrat

2008-05-17T17:51:00.002+02:00

La meva càmera i els seus personatges

2008-05-17T16:07:00.000+02:00

Aniré publicant fotografies de persones amb qui he tingut una trobada, una entrevista o una roda de premsa.

L'Antoni Bassas en un reportatage al Matí de Catalunya Radio, en directe des de l'estudi.

La Judit Mascó també a Catalunya Radio

En Santi Santamaria i en Tortell Poltrona a una roda de premsa del circ Cric

No només fotografies

Mitja Marato Costa de Barcelona-Maresme 2011

Mitja Marato Costa de Barcelona-Maresme 2011

Viure el Càncer

UN TOMB PEL PLA, AL MARESME DIGITAL

Las Migas, REINAS DEL MATUTE

Expedició a les Mines de Can Palomeres

Una excursió molt interessant, on hem gaudit de poder passejar per els camins de la història minera de Malgrat.Hem de destacar la bona i engrescadora expedició organitzada per el GEM i conduïda per uns guies excepcionals, com en Brauli i els seus companys.

Als arbres de la riera

VICENS TOMÀS PORTAVEU DE LA PLATAFORMA MALGRAT DECIDEIX

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi

Vicent Partal, referència de sobre Malgrat Decideix

Consultes populars, sí o no?.

MALGRAT DECIDEIX, DIUMENGE 21 DE MARÇ

Malgrat Decideix: xocolatada popular

L'ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ LLIURA ELS II PREMIS GAUDÍ

HAVANERES SOLIDÀRIES

Nominats als Premis Gaudí 2010

MALGRAT DECIDEIX

MALGRAT DECIDEIX

PRIMERA BANYADA DE L'ANY

Captures, el blog d'un fotògraf creatiu

Fotògrafs per la pau

La consulta d'Arenys

El meu País té bandera

REPÚBLICA DOMINICANA “Veure-la per viure-la” de Joan Graner

Srebrenica. El silenci de la memòria

Tota una vida per Àfrica

NEVE SHALOM: OASI DE PAU ENMIG D’UN INFERN

August Tharrats Trio i Txell Sust

CONCURS ESTACIÓ METEOROLÒGICA

Tour 2009 per Malgrat

PEGASUS A CANET

Croma i poètica dels objectes

Croma i poètica dels objectes

Viatge al cor de la Malària

Els Premis del PixelJazz Terrassa

Tortell Poltrona, 35 anys fent de pallasso

JAZZ & SWING amb la Barcelona Jazz Orquestra

JAZZ & SWING amb la Barcelona Jazz Orquestra. Convidat de luxe: Scott Robinson

28 Festival Jazz Terrassa

28 FESTIVAL JAZZ TERRASSA

La Mitja Marató Costa Barcelona Maresme

28 FESTIVAL JAZZ TERRASSA

L'Abans

Carles Sabater

Torre de Can Sala : 22 anys de finestres obertes

Budisme tibetà al bell mig del Parc Natural del Garraf

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLENCIA I LA PAU

La Bella Lola, aroma d' havanera

XIè CERTAMEN LITERARI “NOSALTRES LES DONES”

Un tomb per Colliure

La nevada de la nit de Reis

Primer bany de l'any

Món

New York 2008

Josep Frigola des de el Níger

Un tomb pel Pla, repetim sessió

PUNT DIARI DIA 29-11-08

Un pla de pel·lícula

Editen un documental sobre un dels últims espais agrícoles de l'Alt Maresme: el pla de Grau de Malgrat

Un tomb pel Pla

Un tomb pel Pla

Del Blog de la Neus Serra

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

Foto Film Calella rep el Premi Nacional de Fotografia

Comandante Che Guevara

El 9 d'octubre de 1967 a l'escola de La Higuera executaven al "Che", aquí van unes lletres de cançons a la seva viva memòria

Si el poeta eres tú

Hasta siempre Comandante

"La vitrina del fotògraf" repassa la trajectòria del reporter mort a Sierra Leone

» 'Sexe, amor i literatura', al Versus Teatre

Un tomb pel Turó d'en Serra

A beure Moritz toca

Minuts de felicitat

11 de setembre de 1976, tres banderes catalanes

La verema a Malgrat

“des d’un cos i uns ulls de dona”

VISA Festival Internacional de Fotoperiodisme

Les cigonyes descansen al campanar

Una excursió molt interessant, on hem gaudit de poder passejar per els camins de la història minera de Malgrat.
Hem de destacar la bona i engrescadora expedició organitzada per el GEM i conduïda per uns guies excepcionals, com en Brauli i els seus companys.